Enric Calpena: "L'assalt d'Almansor a Barcelona va fer els comtes catalans independentistes"

El periodista, amic d'Oriol Junqueras, ha publicat la seva tercera obra sobre Barcelona

Enric Calpena parla sobre 'El dia que Barcelona va morir' (Rosa dels Vents), la seva última obra i la tercera basada en la capital catalana. El periodista i professor universitari explora el moment històric en què Barcelona va estar a punt de desaparèixer per l'atac del visir Almansor l'any 985. Calpena dirigeix des de fa 17 anys el programa de ràdio 'En guàrdia!', que va néixer per fer divulgació històrica. Va crear el programa amb Oriol Junqueras, amb qui manté una bona amistat. Calpena comenta la situació política, els problemes de la Barcelona actual i la posició de les dones a la història. 

El 6 de juliol del 985 Almansor va assaltar Barcelona, però no va ser el primer atac que van rebre els barcelonins. La ciutat ja havia patit dos setges, però cap assalt va ser tan ràpid com el d’Almansor…

Sí. El que és sorprenent no és l’assalt per ell mateix, ja que són molt comuns al llarg de la història militar, sinó la forma en què es va produir. La muralla de Barcelona era en aquell moment una de les millors d’Occident. Era molt gruixuda i alta i destacava perquè tenia moltes torres defensives. Barcelona ja havia caigut dues vegades, al segle VIII i al IX. Les ciutats cedien als setges quan les malalties o la fam eren insostenibles o quan els seus habitants s’adonaven que ningú els ajudaria. En el cas de l’assalt d’Almansor la ciutat va caure en només sis o set dies. Això és increïble.

Hi havia un traïdor?

Les fonts no ho confirmen i s’hi hi hagués hagut un traïdor el normal és que ho haguessin recollit. També és sorprenent que, si algú de la ciutat va col·laborar amb els atacants, no té sentit que Almansor assaltés les muralles. Per què no li van obrir les portes des de dins?

I què va passar, doncs?

La meva hipòtesi és que hi va haver una combinació, és a dir, que hi hagués un traïdor i que, a més, l’atac fos molt poderós. Entre l’escamot que estava dins de la ciutat i la força militar haurien aconseguit entrar a Barcelona.

Ha explicat que després de l’atac Barcelona va renéixer…

Bé, la ciutat no va morir del tot. Els documents dels anys posteriors a l’assalt d’Almansur descriuen aquell dia com la mort de Barcelona, cosa que fa pensar que la ciutat va quedar totalment arrasada, però les excavacions modernes ens diuen que només un terç de la ciutat va quedar destruida. L’assalt va provocar que cristal·litzés un sentiment independentista.

Enric Calpena: "L'assalt d'Almansor va provocar que cristal·litzés un sentiment independentista a Barcelona"

Barcelona volia independitzar-se del regne dels francs?

Sí. Els comtats, que en aquell moment encara no es deien així, depenien dels francs de l'imperi carolingi, però la deixadesa i els problemes polítcs que tenia el territori de Barcelona feia que els comtats tinguessin una política pròpia. A partir de l’assalt d’Almansor els comtes es van adonar que s’havien de governar ells mateixos, sense dependre dels francs. Els va fer independentistes. Jo l’anomeno una independència per abandonament i no per declaració (riu).

No hi va haver cap DUI, doncs.

No, no. Quan l’aristocràcia i els comtes van constatar que, tot i la pressió a què els havia sotmès el califat de Còrdova amb l’assalt a Barcelona, els francs no els havien ajudat, van decidir que havien de governar-se de forma independent. 

El moment clau que va provocar la separació dels comtats de Barcelona del regne dels francs va ser l’assalt d’Almansor i la desídia amb què van actuar els francs. Quin diria que va ser el moment clau que ha convençut part de Catalunya de separar-se d’Espanya?

És evident que la sentència de l’Estatut del 2010 és definitiva per a molts. Però el sentiment venia de molt abans, segles fins i tot. 

Com s’explicarà el Procés en la història?

Depèn de com acabi. Si s’aconsegueix la República de manera pactada i sense escenes cruentes tothom ho explicarà com una proesa. I ningú es recordarà dels que van estar a la presó. Ara, si hi ha violència, no s’aconsegueix la independència i els nostres líders passen molt de temps a presó, tothom ho recordarà com una gran desfeta.

Ha explicat en alguna ocasió que els barcelonins i els catalans en general tendim a discutir. Sembla que la política actual li està donant la raó…

La societat catalana és molt estranya, no se’n fia gens del poder. A Catalunya el poder de l’Estat consisteix a espoliar i pegar a la gent. La societat civil catalana sempre ha estat molt poderosa perquè hi ha abscència de poder. En tot cas, a Barcelona la institució en què la societat es fixa més és l’Ajuntament. Com hi ha una manca de poder estatal, la societat s’ha d’organitzar i hi ha instaurada una cultura de la discussió i el debat. El pactisme català històric mai ha estat del peix al cove, sinó que ha estat un pactisme de mala llet. No em sorprèn la situació actual, perquè els catalans sempre tendim a seguir debatent i discutint.

Enric Calpena: "El pactisme català històric mai ha estat del peix al cove, sinó que ha estat un pactisme de mala llet"

Fa 17 anys que va començar el programa ‘En guàrdia!’ a Catalunya Ràdio i ho va fer en favor de la divulgació històrica. Ha assolit el seu objectiu?

Era un projecte amb Oriol Junqueras. La primera vegada que vam portar el projecte a la ràdio ens van dir que no tenien espai. Un any després ens van trucar per oferir-nos la possibilitat de fer el programa.

I 17 anys després el programa segueix en antena, però sense Oriol Junqueras…

Que l’Oriol marxés va ser una llàstima, perquè n’era el cocreador. I les circumstàncies actuals d’ell ho fan encara més dramàtic.

Enric Calpena: "La meva intenció és anar a veure l'Oriol (Junqueras) a la presó, com amic i per fer-li costat"

Té algun contacte amb el seu entorn?

Sí, amb la seva família.

I com està?

Ell és un home amb una consciència molt clara. Des de ben jovenet té molt clar qui és, on està i per què. És molt fort, però les circumstàncies són molt dures. Més d'un any a la presó et pot canviar i afectar-te per sempre. Però surti com surti el rebré amb els braços oberts.

L’assalt d’Almansor va ser un enfrontament dur a Barcelona, però el 26 de maig ve 'la batalla de Barcelona'...

Sí, però esperem que no sigui de la mateixa magnitud! (riu) Tendim a veure els esdeveniments més trascendentals del que són. Posem que Manuel Valls guanya les eleccions, cosa que no desitjo. Seria un cop per a molta gent, sens dubte, però ens en sortiríem. L’escenari contrari, és a dir, que guanyés una majoria independentista, seria definitiu? No. Processos d’aquest tipus no són radicals i no precipiten els esdeveniments.

L'habitatge era molt car a la Barcelona de l’època en què es desenvolupa la novel·la…

Sempre ho ha estat. L’habitatge de les ciutat emmurallades és sempre molt complex. Ens pensem que, quan les muralles eren elements de defensa, si no hi havia perill estaven obertes. Però no era així, sinó que eren aduanes i havies de pagar quan entraves i sorties. Per tant, viure dins de les muralles et donava avantatges, perquè evitaves pagar peatges per entrar-hi, però era car. En canvi, viure fora era més barat però més insegur. El que passava sovint és que la gent vivia fora de les muralles i hi entraven per fer negoci als mercats. Encara avui passa.

Calpena a la universitat

Enric Calpena a la universitat on imparteix classes | Adrià Lizanda

A banda de l’habitatge car i els peatges per entrar a Barcelona, què més queda de la ciutat del segle X a l’actual?

La societat barcelonina segueix sent igual. Ens agrada queixar-nos, denunciar i debatre. Han arribat documents de l’època visigòtica en què els barcelonins presentaven queixes a les autoritats. La gent de Barcelona sempre ha volgut sentir-se representada i respectada pel poder. I crec que aquest posat també es pot traslladar als catalans en general. De fet diria que la història de Catalunya i Barcelona no són del tot paral·leles, però han fet camins molt semblants.

Ha manifestat en ocasions que la influència del centralisme ha fet que l'expansió de Barcelona es percebi com un perill. A quina influència es refereix?

La més destacada és el Decret de Nova Planta. Des d’aquell moment l’Estat Espanyol va fer una política d’aminorament de Barcelona. El municipi de Barcelona d’aquell moment era molt diferent a l’actual. Falset i Martorell eren carrers de la ciutat. L’arribada dels borbònics va suposar un canvi en l’organització del municipi i a partir de llavors la legislació de la ciutat de Barcelona va deixar de ser efectiva fora. Van trencar la continuïtat territorial. La segona revolució industrial suposa que les muralles perdin la seva funció defensiva, perquè els canons podien destruïr-les. A la resta d’Europa les muralles desapareixen de les ciutats, però Barcelona trigarà dècades en prescindir d’elles. 

Per què?

Perquè a l’Estat li feia molta por que Barcelona s’expandís. Quan finalment es decideix acabar amb les muralles i crear eixamples, s’aplica el Pla Cerdà. Però abans del de Cerdà, l’Ajuntament de Barcelona havia aprovat un altre pla: el de Rovira i Trias, que plantejava una eixample radial amb grans avingudes. Barcelona estava cridada a ser com París: una capital. Això no va agradar a l’Estat, ja que volien una ciutat merament industrial. En el pla Cerdà a Madrid van veure una ciutat quadriculada, grisa i sense cap zona on l’elit pogués viure. Barcelona és fascinant gràcies a l’especulació, que evita que s’apliqui del tot el pla Cerdà. L’especulació ha fet que la ciutat no sigui tan avorrida. 

Als agraïments escriu que “hem d’aprendre tots” del renaixement de Barcelona. Què en podem aprendre?

Jo no crec que la història sigui la mestra de les societats, sinó més aviat la pedagoga. Els fets passats ens poden donar pistes de com diverses cultures reaccionaven als problemes que patien. Davant de grans sotracs, hem vist societats que entraven en decadència i altres que, en canvi, reaccionaven i sortien endavant. Després del 985 els comtats de Barcelona es van unir com a poble i van tenir la determinació de treballar plegats per prosperar. És aquesta la lliçó: els grans cops no ens han de portar a la depressió, sinó que ens han d’animar a lluitar. 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?