Els fotoperiodistes sempre han tingut restriccions a l’hora de fer la seva feina en esdeveniments, com tenir cert temps per fer les fotografies. Els últims anys, les limitacions, sobretot en espectacles musicals, s’han vist agreujades fins al punt que els professionals denuncien que es vulnera la llibertat de premsa i d’informació.
La cantant Jane Birkin va fer un concert dimarts passat en el Grec. Els professionals que havien de fotografiar l’actuació havien d’acceptar unes condicions “abusives“, segons ha explicat al Tot Barcelona la fotoperiodista i membre del Grup de Treball de Fotoperiodisme del Col·legi de Periodistes Cristina Calderer. “El problema aquesta vegada ha sigut que després del concert havies d’enviar les fotografies al mànager de la cantant perquè les validés i et digués si eren publicables o no“, ha assegurat Calderer. Segons ha argumentat, “la resposta la donaven l’endemà, fet que condicionava el moment en què poder publicar-les”.
La resposta que va rebre Calderer va ser: “Malauradament, cap de les quatre fotos que has enviat les podem validar. Són realment abominables“. La fotògrafa va quedar del tot sorpresa. “El primer que fan en veure-les és riure, és una humiliació“, ha assenyalat Calderer, que afegeix que “les fotografies estaven bé, però com que Birkin ja és vella se li notaven els signes de l’edat en el rostre i és una cosa que no li agrada”.
Demanen ajuda als redactors
La membre del Grup de Treball de Fotoperiodisme del Col·legi de Periodistes ha explicat que per millorar la situació laboral dels fotògrafs en mitjans de comunicació necessiten el suport dels redactors. Calderer ha dit que si en algun moment decideixen boicotejar un concert i no fer cap fotografia, el que no poden fer els redactors és agafar una imatge d’arxiu o una que els enviï la mateixa institució que organitza l’acte. “És demencial pensar que s’ha d’enviar un text abans de publicar-lo perquè el validin. Així doncs, per què amb la fotografia sí que es permet?”, s’ha preguntat Calderer.
L’opinió del Grec
“Lamentem les incomoditats i el malestar que han generat les condicions restrictives imposades per a la cobertura d’un dels concerts organitzats en l’edició d’enguany”, han assegurat fonts del Festival Grec, organitzador del concert de Birkin, al Tot Barcelona. Des del Grec, que s’autoeximeix de responsabilitats i també exculpa l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Ajuntament, es limiten a assegurar que “respecten profundament” i defensen que els mitjans han de poder realitzar amb absoluta llibertat i independència la seva feina. “Som molt conscients de la necessitat d’evitar que aquestes situacions es repeteixin i posarem els mitjans necessaris perquè això sigui possible”, han conclòs, sense concreta quins seran aquests “mitjans”.
Vulneració al dret de la informació i propietat intel·lectual
Altres artistes també han imposat als fotoperiodistes certes restriccions. És el cas del cantant i fotògraf Bryan Adams i el cantant Ben Harper. Tots dos exigien als periodistes que firmessin un contracte en el qual se’ls obligava a enviar les fotos per revisar-les i, fins i tot, que els cantants poguessin utilitzar les imatges que més els agradessin amb absoluta llibertat.
“La primera pràctica és una vulneració del dret a la informació, però la segona ja és una infracció de la llei de la propietat intel·lectual“, adverteix Jordi Play, fotògraf que treballa per al Tot Barcelona i també membre del Grup de Treball de Fotoperiodisme del Col·legi de Periodistes. Altres fotògrafs també amb llaga trajectòria, com Llibert Teixidó, han expressat el seu malestar en tuits.
Jordi Play opina igual que Calderer: la solució també passa per les mans dels companys de redacció. “Si es dona un cas en què es restringeixi la nostra llibertat, han d’acceptar –els redactors– que la peça vagi sense foto. També es pot donar que no es faci ni notícia“, ha dit. D’aquesta manera, Play creu que els promotors i organitzadors dels festivals s’adonarien de la problemàtica.
Segons Play, “des de la comissió de fotoperiodistes del Col·legi estan treballant per reunir-se amb els degans de totes les facultats de Comunicació per incidir en la formació de fotografia en els futurs periodistes”. “El fotoperiodisme està desapareixent de les universitats, no tant la tècnica, sinó la cultura fotogràfica”, ha criticat.
Periodisme o publicitat?
Aquesta problemàtica s’ha traslladat també en altres àmbits, com l’esport o la política. Un exemple és el FC Barcelona, que des de l’època del Guardiola no deixa que els periodistes facin fotografies durant els entrenaments, ha explicat Play. O alguns partits polítics que en grans mítings no deixen entrar les càmeres de televisió i proveeixen “imatge realitzada” per evitar plànols o moments que no els convé que es difonguin.
Jordi Play apunta que “això ja no és periodisme, és publicitat“. Quan una foto va signada per l’empresa o institució que protagonitza l’esdeveniment “es tracta d’una operació de màrqueting perquè han estudiat molt bé quina imatge volen donar”, sentencia.
5 
