Les escoles municipals de música viuran un canvi dràstic els pròxims anys: a més del treball coral i els instruments, incorporaran grups de dansa i teatre. Hi haurà més alumnes, menys hores de música i menys classes particulars. A canvi hi haurà més projectes de barri i més diversitat d’arts. És una proposta que ve del mandat anterior i directament promoguda per Barcelona en Comú. El problema d’aquesta iniciativa, que a priori el sector aplaudia, és que s’ha fet “d’esquena a les escoles” i “amb un cost elevat cap als alumnes actuals”, protesta l’Àngels Martínez com a vocal de l’Associació de Mares i Pares dels Alumnes del centre de Nou Barris. Ho diu després d’una setmana de bojos: dilluns s’assabentaven d’aquest futur immediat i en pocs dies ja s’havien coordinat amb les famílies de la resta d’escoles municipals per fer reunions d’urgència, organitzar-se i exigir explicacions.
La mare dels ous d’aquesta situació és el sorgiment d’un nou contracte que licitarà tres lots d’escoles municipals: la de Nou Barris, la de Can Fargues (Horta-Guinardó) i la de Can Ponsic (Sarrià-Sant Gervasi). La gestió dels tres centres està externalitzada, mentre que als altres dos que hi ha a la ciutat –ubicats a l’Eixample i a Sant Andreu– hi treballen funcionaris. En teoria, però, totes 5 acadèmies de música viuran els pròxims anys una transformació cap a un ensenyament multidisciplinar. La incorporació de la dansa i el teatre està pensada per conviure amb la música, però, a la pràctica, les escoles s’han trobat que es fa en detriment de l’ensenyament que fins ara cursaven.
Així, el nou projecte plantejat en els plecs de condicions dels concursos preveu augmentar els alumnes i reduir les hores dedicades al que fins ara era l’activitat única de l’escola de música. Per mostrar-ho amb xifres, fonts de l’escola de Nou Barris han detallat a aquest diari que fins ara es dedicaven 280 hores lectives setmanals a la música adreçades a un total de 371 alumnes. Amb el canvi, el nou projecte els proposa que, com a màxim, destinin 215 hores cada setmana per a 451 alumnes. De fet, la proposta inicial parla d’un increment de fins a 411 estudiants el curs vinent. Però més tard es contempla que, per guanyar el concurs, un 10% de la valoració final tingui en compte si poden arribar fins als 451.
A l’escola de Can Ponsic el conflicte és molt similar. Fonts del centre concreten que fins ara es destinaven 247 hores setmanals a 380 alumnes. Ara, en canvi, s’afegirà més alumnat fins a arribar a 420 de màxim i minvaran les hores lectives fins a 215.
Les grans afectades: les classes individuals
La conseqüència directa d’aquesta decisió és que s’eliminarà una part dels cicles formatius musicals i, alhora, es reduiran de manera contundent les classes individuals. Les hores no els arriben als professors per fer tot el que fins ara feien i, per tant, el que desapareixerà serà la formació de més nivell per a la majoria d’alumnes. Així ho estableix el nou concurs. “Estan traient atenció especialitzada”, insisteix Àngels Martínez. “Un professor podia estar per a tu, et deia els errors, t’observava, aprenies molt intensament. Si ara som quatre per classe, això ja no podrà passar”, matisa Nicolás Albéniz.
Ell fa 8 anys que aprèn a l’escola de Nou Barris i assegura que ara, després de sortir d’una assemblea extraordinària que han organitzat aquest divendres els alumnes, està preparat per mobilitzar-se on calgui. “Intentarem revoltar-nos perquè el nou plec converteix la nostra formació en precària”, apunta. I remata: “Si això tira endavant, deixarem d’adquirir formació de veritat, perquè som una de les poques escoles que ens equiparàvem al nivell dels conservatoris, per limitar-nos a sumar coneixements per anar matant el temps”.
Aquesta situació es planteja de manera clara en el nou concurs. La formació en una escola de música es divideix en tres estadis: A, B i C. El primer és l’inicial, la introducció als més petits, i el C és el més elevat, el que acumula més alumnes que fan ús de les classes individuals. Les noves condicions, però, limiten que només el 10% dels alumnes formin part del tipus de formació C, quan fins ara estava al voltant del 30%. A l’escola de Nou Barris actualment hi ha 121 estudiants que participen en classes individuals. El nou plec concreta que el nou màxim seran 67 el primer any i es reduirà fins a 45 l’any 2023. Així, els professors que fins ara eren generosos amb el repartiment d’hores hauran de centrar-se a escollir uns pocs alumnes per a rebre classes personalitzades. D’altres hauran de marxar a centres privats, temen les famílies.
La mare d’un alumne, l’Eva Cervera, també ho veu injust. “El mateix dret de gaudir de classes individuals té un nen o nena que decideix dedicar-s’hi professionalment que un que senzillament vol formar un combo amb els seus amics o amigues”, comenta com a usuària de l’escola de Nou Barris. El seu fill començava a fer instrument el curs vinent i mai no ha gaudit de classes a soles amb un professor. Davant del dubte de si mai ho podrà fer, l’Eva ha decidit esperar fins després de Carnestoltes per explicar-li els canvis que vindran en aquest centre municipal.
L’Ajuntament intentarà capejar el temporal
Una altra de les incerteses més esteses és saber què passarà amb els alumnes que han iniciat un cicle i ara, de sobte, aquest desapareix parcialment. Fonts municipals han assegurat a aquest diari que es buscarà la manera de garantir que els estudis iniciats per un alumne es mantinguin intactes fins que acabi el cicle. De tota manera, per aclarir altres dubtes, la comissionada d’Educació de l’Ajuntament, Maria Truñó, ha acceptat reunir-se la setmana vinent amb les famílies. En principi, està previst que hi hagi familiars de totes 5 escoles municipals –incloses les que no estan incloses en la nova externalització– perquè el pla, a curt termini, les afecta també. A més, les 5 agrupacions de famílies han fet pinya a través de la indignació, ja que s’ho han trobat tot “per sorpresa”, denuncia Àngels Martínez. “La sensació és que tot s’ha fet a l’esquena: tres escoles no en sabien res de res”, lamenta.
Tampoc no sabien res d’aquesta iniciativa els companys de govern dels comuns, els socialistes, almenys al districte de Nou Barris. Així ho ha sabut l’AMPA del centre noubarrienc i així ho ha pogut confirmar aquest diari. No ho havien vist a venir i, en el darrer moment, per poder atendre les queixes dels veïns, han hagut de demanar informació a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) sobre el cas.
Els dubtes pels requisits econòmics
Sigui com sigui, a la trobada amb Truñó, els representants municipals intentaran posar en valor que les hores que es resten del curs ordinari de música es compensaran amb tallers de música alternatius i “projectes d’àmbit comunitari”. A més, es vol reivindicar la incorporació de petits grups de dansa i teatre i el repensament dels espais municipals com a escoles d’arts escèniques. També és una aposta clara per un ensenyament més col·lectiu. De fet, el govern municipal incideix en què es volia presentar públicament aquest canvi de rumb com una gran notícia pel futur educatiu i cultural als centres municipals.
Tanmateix, en aquesta trobada, hauran de fer front a altres crítiques de familiars i alumnes. Una d’elles és que aquest projecte, per bo que els pugués semblar en alguns punts, s’ha fet de manera massa “dràstica”. En el mateix sentit, es replicarà que el concurs “està molt abocat a l’oferta econòmica en comparació al projecte educatiu”, esmenta la vocal de l’AMPA de Nou Barris. Segons ella, això podria afavorir “que guanyés una gran empresa” i no els actuals gestors de la seva escola, la Fundació La Guineu, especialitzada en música i vinculada al districte des de la seva creació fa 50 anys.
Els criteris d’adjudicació sumen 100 punts. Una part (40 punts) valora diferents aspectes de la proposta educativa i una altra (60 punts) és de valoració automàtica i tots els apartats que hi apareixen tenen algun vincle amb la capacitat econòmica dels candidats. L’avaluació de l’oferta econòmica, purament, són 35 punts. Així i tot, aquesta queda complementada per la possibilitat d’oferir un conveni al professorat superior al que tenen ara (15 punts) i per la capacitat d’incloure una xifra més alta d’alumnes a l’escola (10 punts).
A més, s’exigeix la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil per un import de 300.000 euros. Segons Àngels Martínez, això “pot afavorir que vinguin grans empreses, que són les que tenen totes aquestes capacitats, s’ho enduguin i es trenqui tot el projecte del barri d’avui per demà”.
1 
