A la plaça del davant del Corte Inglés de Maria Cristina i al Fòrum. En aquestes dues ubicacions de Barcelona podem trobar un rellotge analemàtic, dos rellotges de sol molt especials que només funcionen amb l’ajuda dels humans.
Analema, segons la definició del DIEC és “gràfic en forma de vuit que resulta de l’observació de la posició del Sol en el cel a intervals regulars al llarg de l’any i sempre a la mateixa hora, en el qual es basen alguns quadrants solars”. Però com una imatge val més que mil paraules aquí va un exemple:
Un vuit allargassat
Aquest rellotge analemàtic el descobrim a la plaça de la Reina Maria Cristina des de l’any 1996. El funcionament és senzill. L’analema és el símbol semblant a un vuit allargassat que compta amb els mesos de l’any marcats al llarg de la figura. Aquest vuit resulta d’unir tots els punts on se situa el sol al llarg d’un any observat des del mateix lloc i a la mateixa hora. El desplaçament dibuixa una trajectòria en forma de vuit anomenada analema, on s’hi marquen els dotze mesos de l’any. Al voltant s’hi marquen les hores del dia en una forma de semicercle. Si ens situem sobre el mes de l’any que toca funcionarem com a gnòmon del rellotge -la vara que projecta l’ombra- i podrem saber l’hora solar.
Herència del ‘Barcelona Posa’t Guapa’
El de la Diagonal està format per tres elements diferenciats: el rellotge analemàtic situat a la circumferència central, amb l’el·líptica i una representació de la Terra, una corona que envolta i marca l’oest, i un monòlit de marbre blanc a la part superior dreta amb les explicacions i dades bàsiques per a fer-lo funcionar.
Aquest rellotge va ser un encàrrec de l’Institut del Paisatge Urbà a l’enginyer Eduard Farré i el dissenyador Quim Déu, en el context de la campanya Barcelona Posa’t Guapa. Està fet de formigó, alumini, bronze i asfalt de colors i té un diàmetre d’11 metres i el va patrocinar una empresa d’assegurances.
A més d’aquest, hi ha un altre rellotge al Fòrum, entre els panells solars. El van instal·lar el 2004 coincidint amb la reforma de la zona i la inauguració del Fòrum de les Cultures. El seu disseny va anar a càrrec de Ramon Farré-Escofet i Joan Claudi Minguell, a més de comptar amb la col·laboració de Magda Mària, Eduard Farré i América Sánchez.
Si caminem en direcció a la gegantina placa fotovoltaica del recinte, el trobarem dibuixat a terra. Es tracta d’un rellotge de grans dimensions, l’eix més llarg fa uns vuit metres i consta de la línia central de situació de la persona, que actua de gnòmon i l’analema està decorat amb els dotze punts zodiacals. L’arc horari està format per les xifres de les hores del dia fetes de metall clavades a terra.
Aquests rellotges de sol amb l’analema són molt més precisos que els rellotges típics de les cases de camp o les masies o esglésies que trobem repartits arreu del territori català, que compten amb un gnòmon fixo i les hores estàtiques.
