Commoció per la pèrdua d’un mural de Subirachs en les obres d’uns pisos de luxe

L'Espai Subirachs lamenta que les gestions in extremis per salvar-lo no evitat el desmantellament, que ha donat a conèixer el periodista Òscar Dalmau

La reforma de l’edifici Mercuri de la Via Augusta de Barcelona per fer-hi pisos de luxe s’ha emportat per davant el mural ceràmic de Josep M. Subirachs (1927-2014). Des del 1967 decorava el vestíbul de l’immoble, que havia acollit la redacció de la revista Canigó dirigida per Isabel-Clara Simó –que ha mort justament aquesta setmana–. No estava catalogat per l’Ajuntament, com la majoria de murals en espais privats, però sí que forma part de l’inventari participatiu que impulsa el Servei d’Arqueologia municipal. 

L’obra s’havia fet a mida per aquest espai i hauria estat desmuntada pel fons d’inversió internacional que ha comprat l’edifici. També ha desaparegut el caduceu dedicat a Mercuri que hi havia al terrat, coronant la cantonada amb Marià Cubí. També era de Subirachs, fruit de la mateixa intervenció dels seixanta. El cas que va denunciar aquest dissabte al vespre el periodista Òscar Dalmau, que coneixia el mural arran del seu llibre Barcelona retro [Editorial GG].

Caduceu dedicat a Mercuri, obra de Josep M. Subirachs / Espai Subirachs

Caduceu dedicat a Mercuri, obra de Josep M. Subirachs / Espai Subirachs

L’Espai Subirachs, que custodia gran part del llegat de l’escultor i té seu al Poblenou, ha lamentat la desaparició de l’obra: “Estem desolats”. També ha fet públiques les gestions ‘in extremis’ per salvar-lo, malauradament sense èxit. El seu desmantellament les treu del context pel que van ser ideades i crea incertesa sobre la seva conservació. “De moment, ja les han desmuntat del lloc per on van ser fetes a mida”, diu l’entitat. 

L’obra constava als llibres Subirachs a Catalunya (Ed. Mediterrània, 2006) i Subirachs a Barcelona (2012), ambdós de la historiadora de l’art Judit Subirachs-Burgaya, que està elaborant actualment un catàleg de tota l’obra de l’escultor, agrega l’Espai Subirachs en conversa amb el TOT Barcelona. “El problema és que no estaven catalogades per l’Ajuntament de Barcelona”, lamenta.

Altres tuitaires de l’esfera cultural han criticat també la pèrdua del mural i l’escassa protecció legal d’aquest tipus de patrimoni artístic, que passa desapercebut en trobar-se molts cops en espais privats. Entre els murals públics de Subirachs hi ha la decoració de diverses estacions de metro i aparcaments municipals de Barcelona, no sempre en l’estat de conservació que caldria.

Nou comentari