La picabaralla per l’edifici catalogat de Can Capellanets, al districte de les Corts, s’ha enredat de tal manera en les últimes setmanes que només s’endevina una sortida possible: la que dicti un jutge.
Ho admet la propietària de l’immoble, la fundació Sant Josep Oriol, que depén de l’Arquebisbat de Barcelona i dels bisbats de Terrassa i de Sant Feliu de Llobregat.
L’organització eclesiàstica explica al TOT Barcelona que ha deixat en mans d’advocats l’estratègia a seguir en el torcebraç que manté amb l’empresa L’Onada Serveis, en qui confiava fins a l’octubre per encabir un geriàtric dins de la finca, catalogada com a patrimoni a protegir però que es troba molt malmesa. Tot i que encara no ha iniciat cap contenciós, la fundació catòlica reconeix que li pertocarà a la justícia dirimir la disputa, patent després d’anunciar que rescindia el contracte que li lligava a una companyia rellevant en la gestió de residències a l’Estat espanyol: mentre l’entitat de l’Arquebisbat ha reiterat mitjançant burofaxs a L’Onada que no l’autoritza a fer res dins de Can Capellanets, l’empresa no dona validesa a la cancel·lació i ha enviat operaris a l’antic allotjament de seminaristes, on van esberlar el cadenat amb una cisalla per accedir-hi i començar a fer obres.
“Vam resoldre el contracte per incompliment del mateix. A partir d’aquí, el jutjat tindrà que dir si aquests treballs poden continuar o no. Si ells volen fer obres, és cosa seva. Hauran de donar comptes a un jutjat”, sentencien fonts de la fundació Sant Josep Oriol, prou explícites sobre quins són els següents passos que s’intueixen en la contesa: “L’únic camí és el del jutjat. Si volen fer obres, nosaltres prendrem les accions legals necessàries que els advocats ens diguin”.
La propietat afegeix que no ha detectat moviments a l’immoble des que uns treballadors hi van irrompre a finals de novembre, en el que qualifica de “jugada bruta”. Per la seva banda, L’Onada Serveis respon que les advertències d’una possible demanda no l’aturen i avança que instal·larà una grua en els pròxims dies a Can Capellanets. De fer-ho, la fundació Sant Josep Oriol respon que “per cada acció hi haurà una resposta”.
L’Onada addueix que el contracte per a l’edificació i la gestió d’un asil de 112 places continua en vigor i, per tant, reinvidica que manté la possessió sobre l’edifici que l’organització eclesiàstica li va cedir el 2017 durant 50 anys. A més, la companyia se sosté en el fet que l’Ajuntament de Barcelona li ha atorgat un permís d’obres de conservació del deteriotat immoble, concedit després que el contracte s’estripés.
L’Ajuntament argumenta que la sol·licitud de la llicència es va registrar abans del trencament entre la propietària i el promotor. Es justifica que ha estat escrupulós complint el tràmit i que no hi ha prou amb què l’Església comuniqui que dona el contracte per vençut per retirar la llicència vigent. L’autorització es limita al manteniment d’un edifici que porta anys sense teulada i no dona cobertura encara per edificar el geriàtric. Per la seva banda, la fundació Sant Josep Oriol comenta que s’ha reunit amb representants del districte de les Corts i que li ha trasmès tota la informació possible sobre la fi de la relació amb L’Onada.
Un cas controvertit
Can Capellanets arrossega polèmica des que el consistori va donar llum verda a un pla especial per aixecar un edifici annex al convictori del segle XIX, que reduiria un jardí privat a canvi d’obrir una residència de la tercera edat dins de la finca. Es va aprovar el 2015, al final del mandat de l’alcalde Xavier Trias, i va modificar-se el 2020, ja sota govern d’Ada Colau. Ni l’un ni l’altre van satisfer el teixit veïnal, que agrupa 26 entitats a la plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts, persistent en alertar que el projecte promogut per la fundació de l’Arquebisbat ignorava l’obligació de conservació de l’immoble històric i dels jardins.
Davant de l’enfrontament entre propietari i promotor, la plataforma apressa el districte de les Corts i l’Ajuntament a donar “un cop damunt la taula” per aclarir la situació. “Estan perdent una oportunitat històrica per solucionar un greu problema del barri i de posar-se al costat dels veïns”, avisa el col·lectiu, contrari al pla que continua defensant L’Onada, a qui defineix de “totpoderosa”. “No ho vol cap entitat de Les Corts, no ho volen els partits i no ho vol ningú”, esgrimeix Salvem el Patrimoni de les Corts, que no s’oposa a la creació de places residencials a Can Capellanets. “Però no a qualsevol preu”, matisen.
La propietat també es desdiu ara del pla original, tot i ser qui el va propiciar anys enrere traslladant-lo al consistori perquè el tramités. Els actuals gestors de la fundació Sant Josep Oriol es declaren partidaris d’un nou projecte, pendent de desenvolupar-se i que no compta encara amb operador per tirar-lo endavant, asseguren. En tot cas, sí que anticipen que volen que es respecti la zona verda. A l’espera de precisar-se més en detall, Salvem el Patrimoni de les Corts hi veu “el millor punt de partida possible”. “Si aquest nou projecte respecta l’edifici catalogat i el seu jardí protegit, hi donarem suport”, anticipa.
El gir de guió de l’Església ha sorprès perquè, entre altres raons, el pla especial del qual ara sembla desmarcar-se concedeix un dret d’edificació a la fundació Sant Josep Oriol, que s’excusa en les recomanacions dels seus advocats per no parlar més que de “raons tècniques i jurídiques” per justificar la finalització del contracte amb L’Onada. Sí evidencia, però, el seu disgust perquè el districte li hagi imposat dues sancions per un valor total de 3.750 euros l’estat deteriorat del convictori, del qual responsabilitza a l’empresa. “Si ells diuen que la possessió del terreny és seva, per què les multes arriben a la fundació? L’empresa havia de fer unes coses que no ha fet bé”, critica la propietat.
Per la seva banda, L’Onada afirma que el projecte original ha anat reduint-se de volum al modificar-se darrerament segons les indicacions de l’Ajuntament. A més, diu sostenir-se en un informe de Parcs i Jardins anterior a 2017 per rebatre que s’hagin de preservar els arbres que es talarien per aixecar un nou edifici. La companyia no renuncia a demanar llicència a l’Ajuntament per edificar la residència. Calcula que les obres majors podrien començar durant el primer semestre de 2022 i enllestir-les en un any i mig. Tot apunta, però, que l’última paraula procedirà del jutjat.
