Barcelona és una ciutat de tresors. Alguns més amagats i altres a peu de carrer, a disposició de qualsevol transeünt que vulgui parar-se a admirar-los. N’és un exemple un petit edifici de color verd pàl·lid i d’un viu magenta, el revestiment del qual evoca un romàntic jardí vertical. Pots sentir ja les aromes campestres? L’esgrafiat cobreix tota la façana principal amb sinuoses plantes enfiladisses que acaben en flor.
L’endevines? Una pista… El número 75 del carrer Pàdua acull aquest immoble modernista construït el 1903 per l’arquitecte Jeroni Granell i Manresa, conegut precisament per les seves aportacions al modernisme català. Són seves les Cases Antoni Pilar, la Casa Elisa Bremon (ambdues a Gran de Gràcia), la Casa Granell III (carrer Girona), o els vitralls que va fabricar conjuntament amb Antoni Rigalt al Palau de la Música i a l’Hospital de Sant Pau. També és d’ell un preciós xalet a Collserola, en venda, on Lluís Companys es va refugiar breument després de la Guerra Civil.
Es tracta de l’anomenada popularment com la Casa del carrer Pàdua, i no deixa mai a ningú indiferent. Llàstima que l’estreta vorera d’aquest carrer del Putxet fa difícil admirar-la amb prou perspectiva.
Un antic laboratori de perfums rehabilitat
Tots i que els orígens d’aquesta joia modernista són un misteri —probablement una torre d’estiueig de la burgesia acabalada de finals XIX—, se sap que fins a mitjans dels 70 va ser una antiga fàbrica de perfums, seu d’Esencias Buil SA.
Després d’anys d’abandonament, la residència va ser rehabilitada el 1989 per Alonso Balaguer Arquitectes Associats, repte que els va merèixer el premi nacional a la millor obra rehabilitada Rehabitec. Aquest estudi d’arquitectura del Poblenou va restaurar la façana i conservar part del jardí interior, però la resta es va reconstruir de zero, mantenint, això sí, una bellesa que continua despertant l’admiració dels vianants. Tant ells com els nous propietaris volien respectar l’essència modernista.
