Passola treballarà per “revertir la situació econòmica” de l’Ateneu Barcelonès

Considera "un orgull" i alhora "una vergonya" ser la primera dona que presideix l'entitat i espera "no ser l'última"

Isona Passola ha entomat aquest dijous al vespre la presidència de l’Ateneu Barcelonès amb voluntat de “revertir la situació econòmica” de l’ens. La nova presidenta ha admès que enceta mandat en uns “moments difícils” durant els quals es podran “programar menys coses”, però s’ha mostrat convençuda que la situació es podrà “revertir”. Passola ha recordat que és la primera dona que presideix la institució cultural en 160 anys, fet que ha considerat “un orgull” i alhora “una vergonya” que demostra la situació “deplorable” que han sofert les dones “en aquest país”. Per això ha esperat “no ser l’última” abans de fer un esbós de les sis línies mestres que definiran el seu mandat.

A banda de donar la volta a la situació econòmica de l’Ateneu, per a la qual cosa caldrà “reforçar els patrocinis”, Passola ha posat l’èmfasi en la “joia” que suposa l’escola d’escriptura i en la necessitat “d’incorporar els joves” a l’entitat. “Gaudí i Jujol es van conèixer als jardins de l’Ateneu i van fer molta feina junts”, ha recordat. Per això ha assenyalat que cal convertir la institució en “intergeneracional”. “Volem fer un ateneu molt potent i molt atractiu per als joves”, ha indicat. També ha considerat “molt important” que l’Ateneu es vinculi a “totes les reivindicacions culturals que circulen”, com ara la que demana que s’inverteixi un 2% dels pressupostos públics de la Generalitat al sector cultural.

A més ha anunciat la voluntat d’implicar l’ens “en aquest barri, el barri Vell, i en tota la ciutat” i ha considerat “importantíssima” la “virtualització” de l’Ateneu per arribar “tan lluny i a tanta gent com sigui possible”. Finalment, en nom de la seva junta, Isona Passola ha mostrat la “profunda satisfacció” que els provoca “formar part del moviment ateneista”, un moviment que ha considerat essencial per a la “construcció d’un estat cultural que ha fet que tinguem la societat civil més potent d’Europa”. Per això ha considerat “un honor grandíssim” formar part “d’aquest moviment del nostre país de construcció cultural i construcció nacional”.

Nou comentari