Fins al 19 de desembre, la sala Fabià Puigserver de Montjuïc del Teatre Lliure acull l’adaptació del clàssic d’Anton Txékhov L’oncle Vània del
prestigiós director lituà Oskaras Koršunovas
. Es tracta d’una coproducció amb Temporada Alta que, després d’estrenar-se en l’edició d’enguany del festival gironí, arriba al Lliure amb molt bones crítiques i l’ovació del públic.


L’oncle Vània continua amb la fórmula implementada pel festival des de fa anys, que consisteix a combinar els talents d’un director internacional amb el d’artistes locals i que s’ha provat exitosa en muntatges com Davant la jubilació (Krystian Lupa), L’omissió de la família Coleman (Claudio Tolcachir), La neta del senyor Linh (Guy Cassiers) i Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) (Gabriel Calderón), que també es va poder veure al Teatre Lliure la temporada passada.

Aquest cop, Julio Manrique -en la pell de l’oncle Vània- encapçala un repartiment local de luxe que compta també amb Ivan Benet, Raquel Ferri, Anna Güell, Lluís Marco, Carme Sansa i Júlia Truyol, i amb l’intèrpret letó Kaspar Bindeman.

L’oncle Vània, que es va estrenar el 1899 al Teatre d’Art de Moscou, és una de les obres més importants de la literatura dramàtica del segle XIX. Txékhov reflecteix en cada personatge un final apocalíptic: el tedi, la vida malgastada, l’amor no correspost o la feina inacabable marquen la seva existència. És, de fet, una de les obres més representatives de l’autor rus, sobre el malbaratament i el deteriorament de la vida.

Fins al 19 de desembre, la sala Fabià Puigserver de Montjuïc acull l’adaptació del clàssic del segle XIX SÍLVIA POCH

L’aposta dramatúrgica de Koršunovas és, com sempre en el seu teatre, radicalment lliure. El temps i l’espai del seu L’oncle Vània no estan definits, sinó que el món que posa en escena “perviu en un mapa espiritual”, en paraules del mateix director. Un muntatge també destacat per la seva contemporaneïtat, ja que tracta temes com el medi ambient, l’emancipació de la dona, la confrontació entre el món tradicional i el
món modern o la construcció social on l’amor ja no és viable. “És un Vània lliure, agosarat, apassionat. I hi ha molt d’humor, que és una cosa que
Txékhov reivindicava per als seus textos.
Un humor sovint cruel. Crec que aquesta versió és com una estranya dansa entre la comèdia i la tragèdia”, ha comentat Manrique sobre l’espectacle.


L’oncle Vània forma part de la programació d’aquesta temporada del Teatre Lliure que posa el focus en la tradició teatral de l’Europa central i de l’Est.

Nou comentari