El MNAC revisa totes les exposicions del 2020 i accelera la digitalització del museu

El director, Pepe Serra, reflexiona sobre els efectes del confinament en el futur de les sales d'exposicions

El director del MNAC, Pepe Serra, reflexiona des del confinament per la pandèmia de coronavirus sobre el futur dels museus, que en aquests dies han accentuat més la seva dimensió virtual, malgrat la qual cosa considera que “l’experiència física en el propi museu sempre serà única i irrepetible “. En una entrevista telemàtica concedida a EFE, Serra admet que “encara que tots estàvem intentant assumir la transformació digital dels museus, la pandèmia, sens dubte, l’ha accelerat, però el museu és sempre multidimensió, és a dir, ha de fer moltes coses diferents a la vegada”.

Segons la seva opinió, “l’experiència física in situ és única i irrepetible i la virtual és una altra opció més, extraordinàriament vàlida i molt democràtica en alguns sentits”, però tots els canals són bons per a un major accés a l’art i les possibilitats que ofereix als nivell personal. Estima el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya que és aviat encara per tenir una visió clara de quins grans canvis pot generar la situació.

“Crec que certes qüestions, que alguns museus ja estàvem plantejant, es veuen clarament accelerades amb aquesta crisi”, sosté. I detalla: “Es reforça el sentit de la idea del museu com a servei públic per a totes i tots, la importància d’eliminar la desigualtat en l’accés als museus i a la cultura en general, la idea del museu com a espai per a la participació social i per a la trobada amb un mateix i amb els altres, en un context de coneixement, però també d’afectes i d’emocions”.

Els museus podrien evolucionar, en la seva opinió, cap a una concepció de “gran biblioteca d’imatges i idees a la qual es pot anar i recórrer repetidament en contrast amb la idea del frenesí de la producció de grans exposicions efímeres per atraure molts visitants de forma puntual, alguna cosa poc sostenible també des d’un punt de vista mediambiental”. Serra creu que en els temps poscoronavirus “serà clau mantenir ajudes i recursos per a aquest servei públic que són els museus i que ja treballaven en precari”, perquè “els objectius del museu són culturals i socials, no econòmics”.

D’aquesta experiència, Serra extreu “una lliçó d’humilitat en molts sentits” veient que “aquest món globalitzat és extremadament fràgil i resulta evident que necessita noves formes de governar-si vol ser sostenible i socialment més equilibrat”. I afegeix: “També s’ha fet evident, si és que ja no ho era, que s’han de situar en el centre de totes les polítiques i de la inversió dels aspectes fonamentals que són sempre aquells en relació amb les persones, com la sanitat, l’educació o la cultura, el coneixement i la investigació”.

La programació pel 2020, “completament en revisió”

En relació a la programació d’MNAC per al 2020, reconeix Serra que està, de moment, “completament en revisió” i alguns projectes, tant exposicions com activitats de tot tipus o altres moltes coses que un museu com el nostre realitza a el mateix temps “es podran ajornar, però altres projectes potser caldrà cancel·lar-les i pensar en reforçar l’any 2021”. La primera damnificada del coronavirus serà la gran exposició que el MNAC tenia previst inaugurar al maig dedicada a Isidre Nonell, que anava a abordar els aspectes més socials de la seva obra i desvetllar les connexions amb artistes com Goya, Picasso, Ibels, Steinlein, Casagemas o Daumier.

També està en suspens l’exposició següent, Carracci. La Capella Herrera, fruit d’una col·laboració internacional amb el Museu del Prado i el Palazzo Barberini de Roma, que pretenia reunir per primera vegada des del seu arrencament i dispersió les pintures realitzades per el pintor barroc italià per a la capella Herrera, a l’Església de Santiago dels Espanyols de Roma.

Tampoc està clara la incidència de la crisi de l’coronavirus en l’ampliació de l’MNAC projectada al Palau Victòria Eugènia: “És una qüestió plantejada a mig-llarg termini amb l’horitzó de 2029 i caldrà veure quin calendari és factible en funció de les inversions disponibles, encara per concretar “, apunta Serra. El director del museu català és conscient que haurà de “replanificar el futur” de la institució, que compta, recorda, amb unes col·leccions molt extenses i de gran interès i qualitat, amb possibilitats de tota mena per a gent molt diversa “.

Teletreball i família

El confinament no ha impedit a Serra estar en contacte freqüent amb molts museus de la ciutat, de país i també a escala internacional, amb “situacions de més o menys volum però de la mateixa naturalesa i complexitat”. Creu que “comencen a sorgir algunes reflexions, però és aviat encara per treure conclusions ja que estem en ple impacte de la pandèmia, vivint cada un de nosaltres a casa”.

Mentre passa el confinament, Serra treballa “en línia, fent reunions a distància o parlant per telèfon, amb la prioritat de mantenir informat i connectat a l’equip de l’museu, i actiu en les xarxes”. Alterna aquestes tasques “amb la vida a casa”, que “va d’estar molt actiu amb un fill de 4 anys, parlar i conversar amb els altres dos de 17 i 19 anys i amb la parella, a més d’intentar llegir i veure coses pendents, sortir a comprar o cuinar “.

Nou comentari