Manel Vidal: "Sense el Barça, Barcelona seria Cornellà"

L'humorista parla sobre 'La Sotana', cancel·lat per Betevé al gener, i sobre la seva relació amb Barcelona

Surfeja l'onada que està portant l'humor en català a Barcelona cap a l'èxit. Manel Vidal (Salt, 1989) presenta l'espectacle de monòlegs El Soterrani i forma part de l'equip de La Sotana, ​a més de participar a les nouvingudes Roast Battles. Admet que, en el seu cas, l'humor no és vocacional, però quan acaba la jornada laboral com a analista informàtic l'hi dedica hores. Viu a Barcelona des del 2015, i opina que el seu barri, Poblenou, s'està convertint en "la Gràcia de marca blanca". La seva relació amb la capital catalana està lligada al Barça, un equip que critica durament perquè l'estima. Després que Betevé cancel·lés La Sotana i els membres de l'equip l'hagin tornat a fer en una plataforma a internet, concedeix una entrevista al TOT Barcelona a L'Anxoveta de Gràcia mentre pren un Vermut Miró

Al teu Linkedin posa que ets analista informàtic.

Ho sóc, sí! (riu). Treballo en una empresa informàtica que gestiona les incidències dels clients, altres empreses. El meu horari és de 8 a 14 hores i és una feina ben pagada i a prop de casa.

Et permet fer humor sense preocupar-te pels diners?

Sí, però no estava planificat. De fet, l’humor per a mi no és vocacional.

No ho és?

La gent amb què treballo –Magí Garcia, Joel Díaz…– sí que tenen vocació. Jo no consumeixo tant humor com ells. És cert que el que fem al Soterrani és humor perquè és en format de monòlegs. En canvi, a la Sotana no vull limitar el que fem als acudits.

Com va començar la teva relació amb l’humor?

Al Soterrani hi vaig entrar perquè Josep Català, Maria Rovira i Magí Garcia em van proposar que en fos el presentador. Però jo no tenia intenció ni vocació de fer textos humorístics. En el cas de la Sotana, va començar sent un podcast lamentable. En un principi volíem fer un programa sobre futbol però s’ha convertit en humorístic.

Què va passar amb La Sotana?

A l’estiu de 2018 ens vam oferir a Betevé i la cadena ens va fitxar per començar al setembre. A principis d’any el van cancel·lar​. Abans de Nadal el Barça va enviar una amenaça de querella per una nadala sobre Josep Maria Bartomeu. Després, tenia la por que ens autocensuréssim. Però no va ser així. D’un dels programes van córrer diversos talls en què fèiem acudits sobre l’Espanyol i sobre Isidre Esteve. La versió oficial és que Betevé no vol tenir programes que fan befa de persones amb discapacitat, però puc intuir que hi ha hagut pressió per part del Barça.

Creus que va ser proporcionada la decisió de Betevé?

Cancel·lar un programa és fort. Seria proporcionat si el programa hagués canviat el to o els continguts. Els responsables del nostre fitxatge per Betevé sabien com era el programa. Dit això, tenen tot el dret de prescindir de programes i de tenir el codi ètic que creguin oportú. 

Vau molestar gent important?

Bartomeu?

Per exemple, li vau dedicar una nadala que no va agradar al club.

Sí. Fa força gràcia imaginar-se’l escoltant el programa (riu). O Girauta i Albiol escoltant el tall sobre l'Espanyol, ja que van comentar-lo després a Twitter. Soc com un nen petit i m’agrada pensar en ells estirats al sofà veient La Sotana en la tauleta.

Heu tingut èxit.

Sí, fins i tot Manuel Valls ens va escoltar. Ens va citar a El Objetivo.

En una entrevista el dia que Betevé va cancel·lar el programa, explicaves al TOT Barcelona que havíeu rebaixat el to del programa.

Si ho vam fer, va ser de manera inconscient. Venim de la la ràdio Ona de Sants. Abans de cada programa, l’emissora emetia una falca en què deixava clar que no es feia responsable del contingut de La Sotana. En aquell moment fèiem el programa en un àtic a tocar de la plaça Osca, i molt sovint anàvem molt borratxos. Els nivells de censura eren inexistents. Després, a Betevé no les dèiem tan grosses. Segurament perquè teníem més oients.

Per tant, ho fèieu per responsabilitat?

La Sotana no és un programa gaire responsable (riu). L’adjectiu “responsable” no seria dels 50 primers que se m’acudiria per definir ningú de nosaltres. En qualsevol cas, no ens vam autocensurar conscientment, però potser vam suavitzar el to perquè vam passar d’un zulo d’Ona de Sants a un plató de Betevé.

Com et fa sentir que els humoristes es posin fre i limitin els acudits?

No ha de passar però, lamentablement, passa. El 2012 Jair Domínguez va participar en un gag del programa Bestiari Il·lustrat en què disparava ketchup al rei. Va tenir molt de rebombori i va afectar el programa. Quan estàs en un projecte del qual depenen altres persones et poses el fre per no perjudicar ningú. En canvi, nosaltres no cobràvem de Betevé i ningú depenia del programa.

No cobràveu?

No, però perquè nosaltres ho vam acceptar. El que volíem era un espai per seguir parlant de futbol. El tracte era que busquéssim patrocinadors. Una part dels ingressos serien per a la cadena i la resta per a nosaltres.

Ara feu el programa a Patreon, una plataforma en què rebeu diners dels oients. Us heu tret tots els límits?

Sí, però el límit que, en qualsevol cas, ens vam posar a Betevé va ser molt petit.

Feu molts acudits sobre el Barça.

Sí, perquè ens l’estimem. És important a la vida de tots nosaltres, perquè tots tenim una vida de merda (riu).

L’equip també és important per a Barcelona?

I tant.

Què seria de Barcelona sense el Barça?

Seria Cornellà (riu). És un element d’oci i d’entreteniment important i, a nivell de marca, aporta molt. És difícil imaginar-se Barcelona sense el Barça. La meva relació amb Barcelona té molt a veure amb el Barça.

Pots esmentar una cosa bona del Barça?

Ha mantingut l’estructura democràtica perquè participin els socis.

I una de dolenta?

Que la democràcia del Barça és mentida (riu). La relació entre els mitjans i el club, el tipus de socis que voten a les assemblees… La prostitueixen. Però vaja, en el fons la cosa bona és Messi i la dolenta és Bartomeu. Messi és el talent, la Masia… i Bartomeu és l’aspecte negatiu perquè una persona com ell es presenta a les eleccions i guanya. Això indica que tenim un problema al club. 

L’Espanyol no t’agrada tant…

Crec que el problema que vam tenir amb el club va ser injust perquè vam fer una secció afectiva amb l’Espanyol.

Vols dir?

Sí! (riu) En aquell programa fèiem una esmena a tots els col·lectius a què havíem ofès. Ens vam escriure els textos 20 minuts abans del programa i ho havíem de rematar. Ens va semblar una bona forma de fer-ho dient que els seguidors de l’Espanyol provenen de famílies desestructurades. I, si us plau, apunta que gairebé sempre és mentida (riu). No li tinc una mania especial a l’equip perquè no es mereix el nostre odi. Soc fill d’un Barça guanyador i el meu odi es concentra en el Madrid, perquè és un equip que ens pot fer ombra. Si un equip es mesura per la mida dels seus enemics, no vull que el nostre sigui l’Espanyol. No es mereix el nostre odi.

Quin èxit que té El Soterrani, no?

És molt relatiu, perquè venen 100 persones a veure l’espectacle dues vegades al mes. I pocs repeteixen. Tot i així, és innegable que està funcionant, però el que més m’agrada és que és un bon espectacle.

Està en un bon moment de forma l’humor en català a Barcelona, no?

Es fan coses, sí. L’Altre, les Roast Battle, Comedy Gold… També hi ha un espectacle molt bo de Roger Peláez a l’Antic Teatre.

On és el sostre per a l’humor en català a la ciutat?

No ho sé, però crec que és lluny. Sobretot l’humor en català. Penso que se n’ha de fer perquè l’humor perdi l’etiqueta d’“en català”. L’humor en català té molt de recorregut perquè fins ara no se’n feia. No ens enganyem, El Soterrani està molt bé però triomfa perquè no hi havia humor en català fins ara.

Què et fa gràcia de la ciutat?

Visc al Poblenou i crec que s’està convertint en el barri de Gràcia però de marca blanca. Em fan gràcia els locals del carrer Marià Aguiló, perquè representen l’últim calaix del capitalisme. Si algú de bona família vol obrir una botiga de neteja de peus ecològica mentre fa ioga, Marià Aguiló és el seu lloc (riu).

A més d’humorista ets tuitaire...

La Sotana i El Soterrani beuen de Twitter. Els que fem el programa i l'espectacle ens hem conegut a través de la xarxa social, sense anar més lluny.

Twitter és un bon altaveu per a l’humor?

Sí. En Modgi i l’Oye Sherman, de fet, l’utilitzen com a banc de proves. Hi escriuen acudits per veure si funcionen. També és útil per a quan estàs enfadat, no només per fer humor.

Estàs enfadat, últimament, amb el judici als presos.

Sí. N'estic fent un seguiment alternatiu, per si algú vol estar desinformat (riu). És obvi que és una injustícia. Els que estem decebuts per com s’ha gestionat l’1-O i els mesos posteriors ens està explotant el cap, perquè fem una esmena a la totalitat al Procés i alhora ens sembla injusta la situació dels presos.

“Tenim el costum de fer el vermut, sobretot els diumenges”

Al final de l'entrevista el got de vermut Miró està buit. Vidal ha anat aprofitant les pauses entre respostes per tastar la beguda. Més tard admet: "Normalment no bec vermut, però m'ha agradat molt el vermut Miró". 

"De vegades fem l'aperitiu abans del programa", explica. També porta aquest hàbit a la seva vida personal: "Tenim el costum de fer el vermut, sobretot els diumenges, amb amics o amb la meva parella".

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?