El periodista Toni Vall acaba de publicar ‘Bocaccio. On passava tot’ (Columna), el primer llibre dedicat en exclusiva al mític local barceloní que va ser aixopluc de la intel·lectualitat barcelonina d’esquerres entre 1967 i 1985. Vall construeix el relat d’aquells anys d’obertura i creativitat a través de molts dels seus protagonistes (Teresa Gimpera, Oscar Tusquets, Oriol Bohigas, Jorge Herralde, Colita o Òscar Tusquets). Paral·lelament, i esperonat per l’abundant material gràfic, discogràfic i documental de Bocaccio que Vall ha anat col·leccionant amb els anys, el periodista també ha comissariat una exposició al Palau Robert dedicada a la mateixa sala (‘Bocaccio, temple de la Gauche Divine’), que s’inaugura aquest dijous.
“Bocaccio ara és un mite, una història per explicar i un grup de gent que està contenta de rememorar-ho”, assumeix Toni Vall. Efectivament, enguany farà 35 anys del tancament de la discoteca i node cultural barceloní que va impulsar Oriol Regàs l’any 1967.
No hi ha hagut, diu Vall, cap altre local similar a la ciutat des d’aleshores. I és que, més enllà del mite, no era només un local d’oci on “reien, bevien, ballaven i fumaven” sinó un lloc “on confluïen moltes coses”. Els músics de la nova cançó, fotògrafs, arquitectes, dissenyadors de moda, realitzadors, etc. Molts professionals liberals i d’esquerres que en aquells darrers anys del franquisme i del post-franquisme teixien “sinèrgies” i s’alimentaven els uns als altres.
A més, Vall conclou que Bocaccio està lluny del clixé del “cau de pijos” amb què sovint se l’ha etiquetat. “Sí, era un lloc de la zona alta, on hi havia gent benestant, però no era ni elitista, ni endogàmic ni exclusiu, on podies trobar gent de tota classe social, i el llibre i l’exposició intenten explicar això”.
Un local, a més a més, amb vida pròpia i molts “tentacles”. El periodista recorda, i destaca, “l’esperit precursor i visionari” de Regàs. “Ell va veure molt clar que Bocaccio no podia ser només un local, una sala de festes, i amb aquest afany va obrir un segell discogràfic, va crear una productora de cinema, va editar llibres, va crear un estudi de disseny Bocaccio Design i va crear sucursals del local com el Maddox a Platja d’Aro, el Revolution a Lloret, l’Arboleda i Marianda a Palamós, o el Bocaccio Madrid”, enumera.
Regàs es va vendre el local barceloní l’any 1981. “Poc després va obrir la discoteca Up & Down”, avui també desapareguda, recorda Vall per subratllar la inquietud emprenedora d’aquest personatge. El 1985 els nous propietaris de Bocaccio en van baixar la persiana definitivament.
Trenta cinc anys després, Toni Vall està satisfet i agraït que moltes de les persones que van formar part d’aquell ecosistema cultural s’hagin avingut a donar el seu testimoni pel seu llibre. “Ha estat fantàstic poder comptar amb tota aquesta gent per fer-los regirar la memòria i compartir amb mi alguns records, no amb nostàlgia sinó amb alegria (de recordar una època que va ser molt important per a ells)”.
A més, durant els anys el periodista i col·leccionista vocacional ha anat acumulant materials d’aquell temple de la Gauche Divine. Molts d’ells llueixen a les vitrines de la Sala Cotxeres del Palau Robert, on en paral·lel a la publicació del llibre, Vall ha comissariat una exposició sobre Bocaccio. La resta, són préstecs d’alguns dels protagonistes d’aquella època. Discos, revistes, retalls de premsa, fotografies, material audiovisual, i també elements de mobiliari (com els miralls del lavabo del local o fins i tot la majestuosa porta modernista de fusta de Bocaccio) s’hi exposen fins a l’abril, entre parets d’un vermell intens que evoquen l’ambient de l’històrica sala.
