La mandra, protagonista de la nova exposició del CaixaForum

La mostra 'Sooooo Lazy. Elogi del malbaratament' viatja de la hiperactivitat a la contemplació

El CaixaForum Barcelona acull l’exposició Sooooo Lazy. Elogi del malbaratament en el marc de la Convocatòria de comissariat. Noves mirades sobre la Col·lecció La Caixa. L’exposició reivindica la mandra i el no fer res com a una forma de resistència però també per contribuir al bé comú. Ho fa a través d’un viatge de la hiperactivitat a la contemplació a través de l’art i de la mà d’artistes com Agnes Martin, Ignasi Aballí, Francesc Abad, Sharon Lockhart, Samuel Labadie, Xavier Ribas, Albert Gil Casedas, i Misha Bies Golas, entre d’altres.

Es tracta d’una crítica irònica i a la vegada utòpica a la hiperactivitat contemporània, que no només implica el món del treball i de la producció, sinó fins i tot als espais de la privacitat i l’oci. La reflexió que proposa l’exposició posa en qüestió la idea del treball com a forma de subsistència, així com que el creixement és l’únic camí possible per avançar. La mostra, que conté una cinquantena de peces entre pintura, dibuixos, instal·lació, vídeo, fotografia, escultura i obra gràfica, romandrà oberta fins al 18 d’abril del 2021.

La mandra des de l’economia

L’exposició suggereix pensar la mandra sota el prisma de la teoria econòmica i dels esdeveniments que viscuts els darrers anys, incloent-hi l’experiència recent d’una pandèmia que ha obligat a desaccelerar per força el sistema. Com a alternativa, l’exposició proposa malbaratar de manera eficaç l’enorme quantitat de temps i de recursos humans disponibles. Sobretot quan està previst que en les pròximes dues dècades, deixin d’existir la meitat dels llocs de treball pel procés d’automatització de les forces productives i que milions de persones estiguin aturades durant llargs períodes de temps. La mandra, la peresa, el no fer, la inactivitat tenen, en canvi, molt mala premsa.

Menyspreu polític

Així, la mostra defensa rescatar la mandra dels menyspreu polític i posa de manifest que, de fet, la peresa és la finalitat i el somni de qualsevol ésser humà. Malgrat això, se la considera un vici capital. De fet, aquest és un debat que no és nou i que han tractat molts autors al llarg de la història. Paul Lafargue, el gendre de Karl Marx, va escriure un breu pamflet amb el títol El dret a la peresa; l’artista Kassimir Malevitx considerava que “la peresa no és la mare de tots els vicis sinó la mare de la perfecció”, i Marcel Duchamp també rebutjava el treball i Georges Bataille apostava per malgastar tot l’excedent de temps sense contrapartida. Aquests són alguns dels pensadors dels quals es nodreix la mostra, que també beu del pensament de Bertrand Russell i Hannah Arendt, entre d’altres.

Molts artistes contemporanis han tractat aquest tema des de diverses perspectives i per il·lustrar aquesta reflexió, els comissaris han seleccionat una cinquantena de peces, entre pintura, escultura, dibuix, instal·lació, fotografia, vídeo i obra gràfica, en la gran majoria procedents de la Col·lecció La Caixa d’Art Contemporani i el MACBA. També hi ha obres de col·leccions i institucions com Cal Cego. Col·lecció d’Art Contemporani i la Fundació de Serralves-Museu d’Art Contemporani de Porto o procedents dels mateixos artistes. Els quinze artistes participants són Agnes Martin, Ignasi Aballí, Francesc Abad, Esther Ferrer, Xavier Ribas, Constant, Samuel Labadie, Camila Cañeque, ngela Ferreira, Aernout Mik, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhart, Mies Bies Golas, Agustín Parejo School i Priscila Fernandes.

Aquesta és la tercera i darrera d’un cicle de tres exposicions sorgides de l’actual convocatòria de comissariat del Programa de Suport a la Creació Artística de la institució. Durant tota la temporada 2019-2020, la Sala 2 de CaixaForum Barcelona està consagrada a l’exhibició de les tres propostes seleccionades en aquest programa a càrrec de comissaris emergents, que arriba amb aquesta a la quarta edició. El programa ofereix a joves professionals l’oportunitat de liderar un comissariat a partir de les col·leccions de La Caixa i del MACBA, amb l’ajuda de professionals de l’entitat i tutors externs. És també una oportunitat a fi que comissaris emergents ofereixin lectures innovadores sobre aquests fons d’art.

Nou comentari