L'avi de les festes de Gràcia: una font, un puro i 74 anys de guarnits

Emilio José Manero va construir una fonteta al carrer Progrés quan tenia 9 anys i, des de llavors, és tota una icona veïnal

Si pronuncia un "allavonses" és que està a punt de clavar una bestiesa. O una història basada en fets reals amb una ració generosa d'ornaments. O un acudit carrincló, però estable, resistent al pas del temps. Tothom ho sap i tothom ho avisa. "És el del puro, no té pèrdua", comenta una veu al carrer del Progrés quan algú busca l'Emilio José Manero. "Conosido en España y en el mundo entero", afegeix ell mateix per identificar-se. 

És la seva primera performance, presentar-se com el xouman incontestable del carrer que el 2019 celebra 80 anys de participació ininterrompuda al concurs de guarniments de la Festa Major de Gràcia. Ell n'ha viscut 74, assegura. Travessant la postguerra, el franquisme, la transició i l'entrada a la democràcia. És el famós Emili de les Fontetes, premi d'Honor del districte. "El Trias em fa un petó cada any i la Colau ja me n'ha fet tres", comptabilitza com a reconeixement a una vida entre decorat i decorat. Celebra que té "90 anys menys 10" i que el mes vinent en farà 81. 

La font del nen de 9 anys

Va arribar als sis anys al carrer del Progrés, al número 4, quan el seu pare va sortir de la presó després d'haver estat reprimit pel règim franquista com a excombatent de la batalla de l'Ebre. Fins llavors l'havien criat a Herbers, un poble de Castelló. A Gràcia, però, va trigar ben poc a convertir-se en una icona. Segons la llegenda que ha forjat el boca-orella, amb 9 anys va construir la font que, des de llavors, es presenta en societat cada any a una banda o altra del carrer quan arriben les festivitats de l'agost.

"Jo feia de manobre d'un paleta al barri i era ell qui havia de fer la fonteta. Per fer-la va demanar totxana, que és gruixuda, i, en canvi, li van portar maons. L'home es va emprenyar i va engegar-los. I em van dir "nano, tu t'atreveixes a fer una fonteta rodona?". I jo vaig dir que sí. Em van insistir: "Vols dir que no vessarà?". I jo vaig respondre: "Jo què sé". Però al final no va vessar i, mira, fins avui", recorda l'home, convertit en anomalia en ple procés de gentrificació.

Un quadre commemoratiu dels 80 anys ininterromputs de festa al carrer Progrés mostra una imatge de l'Emili als 6 anys. / D.C.

Un quadre commemoratiu dels 80 anys ininterromputs de festa al carrer Progrés mostra una imatge de l'Emili als 6 anys. / D.C.

"Em coneixen arreu", proclama, preparat per ampliar els detalls. Diu que a Lesseps l'identifiquen com "el curandero" per haver popularitzat una recepta per pal·liar les morenes; a Fontana, com "el tio del puro"; i al carrer on viu, com "Emilio el sinvergüensa". La veritat, però, és que la gent que feineja al seu voltant, quan entra i surt del local de la comissió de festes, el criden pel seu nom. Petits sense casal, joves i grans. Tots, malgrat anar atrafegats, troben una excusa per fer-li un comentari desafiant o una befa canalla. I ell no en deixa cap sense respondre.

El carrer "més castigat"

Aquest any el carrer del Progrés, especialitzat a representar el món del cinema i les sèries, retrà homenatge a Harry Potter. L'Emili confessa: "Jo no he vist res d'això, ni pel·lícula ni res". Tanmateix, no haurà de ser ell qui alci la font. "Ara ja se n'encarreguen els joves, entre ells el meu nét, jo ho he fet massa anys". És cert. A l'altura del carrer Tordera, un petit grup repassa la pintura a la base de totxana i ciment de l'estructura –de moment, l'única part enllestida–, 40 hores abans de l'estrena.

L'any passat va ser una petita font allargada amb la figura de Baloo, l'os del Llibre de la Selva, l'element central del decorat. L'anterior, un grup de dones banyades en or encerclaven la bassa com a part de la representació soviètica que recordava el centenari de les revolucions russes. I el 2016, al voltant de la temàtica de Pirates del Carib, la fonteta guardava un cofre de monedes encabit a sobre d'una gran roca, emulant l'escena final de la primera pel·lícula. 

Així i tot, malgrat les diferents propostes, tots els anys "és el mateix" per l'Emili. "Sempre som els més castigats", lamenta, estirant el xiclet de l'etern agreujat. I els mateixos festers i festeres d'altres carrers ho reconeixien, almenys l'any passat, durant la celebració de l'entrega de premis. La proposta de Progrés, el món del Mowgli, el Shere Khan Bagheera, va quedar en cinquena posició segons la valoració del jurat. Una situació sorprenent que, hores després, quedava lleugerament compensada pels resultats del concurs popular, en què voten els veïns. Van ser escollits el millor guarniment.

La persistència sempre té la seva recompensa i això ho sap bé l'Emilio José Manero, que llueix orgullós l'interior de casa seva com qui lidera una jornada de portes obertes. "Aquest és el despatx, on guardo les fotos de cada any", explica, assenyalant uns àlbums amb el segell de la marca Danone a la part superior.

"I aquesta mira-la bé, que és l'habitació dels trofeus", exclama inflant el pit. Entre ells està inclòs el premi del jurat que van obtenir el 2013, aquest sí, amb tots els ets i uts. A banda, hi ha copes, diplomes i reconeixements des de mitjans de segle. "L'esperit de les festes sempre ha estat igual. Aquí ningú no ens emprenyava", aclareix, respecte a l'època franquista. "L'únic que ha evolucionat són el tipus de decoracions. Abans eren senzilletes i ara es gasten més calés. Jo recordo un any que només vam posar branques de pins, vam fer que el sostre fos tot verd i vam penjar fotos de futbolistes pel carrer. Ja està. Era un camp de futbol". D'aquell estiu se li va quedar gravada la imatge d'Antoni Ramallets com una de les que decorava la via. L'Emili, que era soci de l'Europa des de petit, no podria oblidar mai l'admiració que li va despertar el mític porter del Barça. Anys abans, ell l'havia vist al camp dels escapulats. 

El xou que vindrà

Tot i haver delegat la seva aportació històrica al guarniment del carrer, l'Emili mantindrà intactes la resta d'accessoris que el vinculen a la festa any rere any. La nova edició comença a les 10h del matí d'aquest dijous. Té preparat el barret de viking, les perruques de colors, els puros i, de nou, les conyes irrefrenables. Les ha cultivades durant anys, com una collita pròpia i aliena alhora, i cauen una vegada i una altra al llarg de qualsevol conversa. És un ingredient imprescindible de les festes de Gràcia, dels que fan sobreviure el caliu veïnal.

- Per cert, saps què va passar ahir de dotze a una? 
- A la nit o al matí? 
- A la nit, a la nit.
- Què va passar?
- Una hora. Ara ja ho saps! 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?