La cultura de dues velocitats, 'Bola de Drac' i el consens perdut centren el debat de l’Ateneu

El debat a l’Ateneu Barcelonès constata que els partits fan el mateix diagnòstic de les carències del sector cultural i en canvi són incapaços de consensuar un projecte de ciutat

La cultura ha estat una de les àrees més convulses i maltractades dels últims quatre anys, durant els quals Barcelona ha tingut tres comissionats de Cultura, la Generalitat cinc consellers i l'Estat quatre ministres. Per això el debat organitzat per l'Ateneu Barcelonès i l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya –i moderat per la subdirectora del TOT Barcelona, Meritxell M. Pauné– havia aixecat molta expectació entre els professionals del sector, que han omplert de gom a gom l'auditori per escoltar les propostes dels principals partits que es presenten a les eleccions municipals del 26M.

Ha estat un debat endreçat, sense sortides de to ni interrupcions, però tampoc hi ha hagut gaire cos a cos ni confrontació de programes i sí força de "he vingut a parlar del meu llibre". L'entorn era idoni i els convidats, de primer nivell: Joan Subirats (BComú, número 2), actual comissionat de Cultura; Ferran Mascarell (JxCat, 4), ex conseller de Cultura amb Pasqual Maragall; Manuel Valls (BpC-Cs, 1), ex primer ministre francès; Gemma Sendra (ERC, 7), ex secretària general de Cultura; Xavier Marcé (PSC, 7), que va sonar com a comissionat de Cultura quan comuns i socialistes estaven a punt de tancar l'acord de govern; Eva Higueras (PP, 5), de l'entitat Espanya i Catalans; Marc Cerdà (CUP, 4), ambientòleg; i Jordi Graupera (Barcelona és Capital, 1), filòsof i articulista.

Diagnòstic compartit

La sensació que han donat els candidats és que la majoria dels partits comparteixen el diagnòstic del problema que Barcelona té amb la cultura. Però en canvi no han sigut capaços d'explicar perquè no s'ha arribat a grans acords de ciutat per decidir què es fa amb els grans museus o com es porta la cultura fins a l'últim racó de Nou Barris i dels barris del Besòs. "Els grans problemes d'accés a la cultura d'aquest país tenen codi postal i nivell de renda", ha etzibat només començar Joan Subirats, una línia que també han seguit Gemma Sendra, Marc Cerdà i Xavier Marcé.

L'esquerra s'escorava de pressa cap a la denúncia del classisme cultural i la cultura de dues velocitats que regna a Barcelona, on el 25% de la població va al teatre i als museus, però la majoria de la gent es conforma amb els centres cívics i les biblioteques perquè no se senten interpel·lats amb el punt elitista que tenen el Macba, el Liceu o el TNC. "El model de grans esdeveniments ha mercantilitzat la cultura i l'ha posat al servei dels turistes", s'ha queixat Cerdà.

Més info: Tramvia, taxi i la independència per arreglar Rodalies, polèmiques del debat sobre mobilitat

A l'altra banda, Manuel Valls i Eva Higuera han centrat el seu discurs en la necessitat de treure la política del món cultural. L'ex primer ministre francès ha estat l'únic que ha sortit una mica del guió –amb el permís de Mascarell– per tornar a reclamar que Barcelona "no caigui en mans de l'independentisme" perquè la seva idea de ciutat implica obrir-se al món, amb premis Grammy i la capitalitat de l'edició literària en castellà. Per la seva banda, l'ex conseller de cultura ha trobat a faltar un Estat que "no jugui en contra" de la cultura i ha apostat per fer un "gir radical" a la política cultural que s'ha fet durant aquests últims anys.

Jordi Graupera, que anava més per lliure, s'ha centrat molt en la creació i la projecció internacional de Barcelona. El candidat de Barcelona és Capital - Primàries ha reivindicat la pèrdua de pes del català com a llengua d'ús cultural, recordant que el gran encert de la política cultural de Catalunya va ser "traduir Bola de Drac al català". En el que sí que han coincidit tots els candidats ha estat en la necessitat de reforçar la xarxa de biblioteques, centre cívics i casals de barri, que són els veritables vertebradors de la cultura barcelonina i que moltes vegades no reben l'atenció que es mereixen. "Durant la crisi el nombre de consums culturals pagats va caure un 30%, mentre que l'ús de les biblioteques s'ha disparat", ha dit Mascarell. "El públic hi és, però potser no s'han tingut en compte tots els condicionants".

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?