Doble dosi de nostàlgia en la segona nit de Cruïlla

Two Door Cinema Club i Amaral s'apoderen del festival

Configurar un bon cartell per un festival enmig d’una pandèmia és complicat. És per aquest motiu que el Cruïlla va decidir que en l’edició d’enguany apostaria per artistes de l’Estat espanyol. L’excepció, però, han estat els Two Door Cinema Club, el grup més esperat d’aquest any.

Ha estat gràcies a aquest grup d’Irlanda del Nord i dels saragossans Amaral que la nostàlgia s’ha apoderat de la segona nit de festival. La banda d’Eva Amaral i Juan Aguirre ha visitat Barcelona i ha fet un autèntic repàs del que ja gairebé s’han convertit en himnes espanyols: Marta, Sebas, Guille y los demás, El Universo sobre mi o Sin ti no soy nada; entre molts altres èxits de la banda.

Eva Amaral amb la guitarra durant el seu concert al Cruïlla | ACN
Eva Amaral amb la guitarra durant el seu concert al Cruïlla | ACN

Two Door Cinema Club ha pujat a la mateixa trinxera a mostrar tot el seu arsenal. Si l’actuació d’aquest trio ha estat una invocació a la nostàlgia és perquè es tracta d’un dels grups de referència de l’adolescència de bona part del públic del Cruïlla. Amb Two Door Cinema Club es popularitzava arreu del món en gènere indie (ells el vesteixen amb una mica de rock) i aquest tipus de música s’ha acabat convertint en mainstream.

Els seus èxits (What You Know, I Can Talk i Something Good Can Work) s’han pogut escoltar a l’Apolo i a la RazzMatazz desenes i desenes de vegades, però aquesta nit ha estat l’hora de ballar-les al Parc del Fòrum. Com no podia ser d’una altra manera, el concert ha començat i ha acabat amb temes de Tourist History (2010), el seu àlbum més exitós. What You Know ha estat la cançó encarregada de tancar l’actuació.

Una altra de les actuacions memorables d’aquesta jornada ha estat la que s’ha produït a l’escenari Cruïlla Enamora. Per un moment semblava que el festival semblava que se celebrava a principis dels anys noranta; però no. El que sonava era la música dels joves Carolina Durante, un grup madrileny que en ple segle XXI ha apostat per una fusió pura de rock i punk, molt allunyat de la proposta de les bandes joves d’avui dia.

Han pujat a l’escenari molt accelerats i el públic ha embogit durant tot el concert. Molta suor, molta xafogor i molts salts. El cantant, Diego Ibáñez, deu haver acabat fet un nyap, perquè de moment se li ha de reconèixer la interpretació més entregada del que portem de festival.

Alguns grups catalans s’han encarregat de posar la cirereta d’aquest pastís. Gertrudis i Delafé han actuat a la tarda, mentre que els Sopa de Cabra han aparegut a les deu de la nit. Tots tres han ocupat el tercer escenari del festival. També ha actuat al Cruïlla Enamora La Casa Azul i Manel. Aquestes línies, però, s’escriuen abans que comenci l’actuació d’aquest darrer grup, prevista per un quart de dues de la matinada; i la de dels valencians Zoo a partir de dos quarts de tres.

Nou comentari