Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Una dècada sense La Casita Blanca, refugi de sexe furtiu

Era tota una institució a la ciutat. Tant per als qui havien conegut les seves habitacions, amb miralls al sostre i la paret, o el seu pàrquing, on els cotxes esperaven els seus amos amb la matrícula tapada per no ser delatats, com per als qui només havien sentit a parlar d’oïdes de La Casita Blanca, un ‘hotel per hores’ situat a tocar de República Argentina, al carrer Bolívar, al barri de Gràcia. No hi havia cap rètol o element que l’identifiqués, però tothom sabia que el seu interior era un refugi de sexe furtiu a la ciutat.

Una dècada sense La Casita Blanca

Però l’edifici es va endur tots els secrets dels seus clients quan va ser enderrocat l’any 2011 a causa d’un projecte de reforma urbanística que l’afectava, després d’un segle de servei. La Casita Blanca -el seu nom podria venir del fet que al terrat sempre hi havia estesos llençols blancs- va començar a funcionar l’any 1912, quan la finca va ser adquirida per la família Sendra, que va transformar la marisqueria que hi havia fins a eshores en un meublé.

El local va sobreviure als anys de guerra i al franquisme, fins al punt que el 1945 es va convertir oficialment en un hotel amb habitacions per hores.

Però entre 1970 i 1977 va ser clausurat perquè un jutge va interpretar que es tractava d’un local on s’exercia la prostitució

Va reobrir i va sobreviure fins que el 2011 va tenir la sentència de mort, no pas perquè no tingués demanda, sinó per raons urbanístiques. L’Ajuntament va expropiar l’edifici per 7,4 milions d’euros i va posar punt i final a tota una institució a la ciutat. Sigui com sigui, la memòria popular de la ciutat inclou aquest edifici, però també ha donat lloc a pel·lícules com La Casita Blanca, la ciutat oculta de Carles Balagué (2002) o Meublé. La Casita Blanca de Sílvia Munt.

A més, Joan Manuel Serrat també li va dedicar una cançó:

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Com sempre tocant els nassos a novembre 20, 2022 | 19:57
    Com sempre tocant els nassos novembre 20, 2022 | 19:57
    Fàstic de politics.
  2. Icona del comentari de: ciutadà a novembre 21, 2022 | 11:34
    ciutadà novembre 21, 2022 | 11:34
    La pèrdua no és massa important: tot el País és una casa de barrets.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa