No és habitual que els protagonistes d’una obra de teatre siguin els membres d’una família tan poc convencional com la de Tránsitos. Dues dones trans, un jove queer, una vella drag i una persona no binària formen l’elenc principal de l’obra més reivindicativa de David Teixidó, la que representarà les últimes funcions de l’any a Barcelona el dijous 1 i el dissabte 3 de desembre.
Tots ells explicaran com viuen temes tan potents i comuns com l’amor, la vellesa o les malalties com el VIH o el càncer. És habitual que personatges d’aquestes orientacions i característiques parlin sobre aspectes únics de la seva condició, una tònica que el director barceloní ha volgut trencar en fer-los protagonistes d’una història que podrien fer personatges heterosexuals sense cap problema.
L’objectiu és precisament aquest, explica, evitar que les persones transsexuals hagin de parlar sí o sí sobre les seves identitats: “Per què sempre han de satisfer la curiositat cis envers la desconstrucció de gènere? Per què no poden ser protagonistes d’històries humanes que no tinguin a veure amb la seva identitat de gènere?”, es pregunta.
Tránsitos analitza com viu una persona transsexual a Barcelona, Buenos Aires i Montevideo
L’obra de teatre, a més a més, té com a tret característic que fa una comparativa entre la vida d’una persona trans a Barcelona, Montevideo i Buenos Aires. Els personatges donen veu a persones habitualment infrarepresentades en els escenaris mitjançant la dansa i el teatre.
La idea va sorgir el 2009 i ha pogut néixer gràcies a la col·laboració entre diverses associacions de persones transsexuals i organitzacions en defensa dels drets de les persones LGTBIQ d’aquestes tres ciutats. La base té com a origen, de fet, els tallers de teatre i identitat que van desenvolupar-se en aquests indrets del món i que ara s’uneixen per mostrar com reaccionen cadascun dels personatges en veure’s immersos en un moment en el que han de decidir si començar o no el trànsit cap a una situació nova.
Com és Tránsitos i quina història s’hi explica?
Durant 80 minuts, els protagonistes d’aquesta família revelaran com viuen diferents problemes habituals en tota mena de persones. El dramaturg, que s’ha estrenat en aquest àmbit amb aquesta obra, justifica l’elecció d’aquests personatges com a crítica a l’ús que es fa d’aquests tipus d’actors en les obres comercials. En aquesta, volen visibilitzar-los sobre l’escenari d’una manera totalment diferent a la que ens tenen habituats.
Lamenten que normalment se’ls utilitza com a reclam de morbositat, sobretot, quan asseguren que poden interpretar papers que no tinguin res a veure amb aquesta part de la seva vida. Les persones transsexuals i no binàries també pateixen problemes habituals en les persones d’altres orientacions. Llavors, per què no se’n parla des de la seva perspectiva? Per què sembla estrany veure una dona trans parlant sobre càncer i no sobre la negativa de la família a permetre que sigui feliç amb el seu cos?
Tots ells compten amb unes característiques peculiars, sí, però alhora viuen en el mateix món que la resta d’habitants i tenen molts problemes similars. Amb aquesta obra, es pretén demostrar que ells també poden fer papers fins ara reservats a altre tipus d’actors. Una reivindicació que va estrenar-se fa anys, però que enguany ha tornat amb força en una gira per Barcelona que està agradant moltíssim. Amb pràcticament totes les entrades exhaurides, encara queden dues oportunitats per veure personatges queer, drag i trans interpretant papers que no els permetien fer fins ara que els han donat l’oportunitat.
