Quan els franquistes van adquirir el control d’Espanya, una de les primeres decisions que prenen té a veure amb l’adaptació de l’horari espanyol al de l’Alemanya nazi. Per això ara els nostres veïns europeus tenen horaris diferents dels nostre, tot i compartir la mateixa distància amb el meridià de Greenwich. Tot i això, aquest fet no va provocar el primer canvi horari a la ciutat Barcelona. Per trobar-lo, cal viatjar molts anys enrere, el 1901.
La nit de Cap d’Any que donava la benvinguda al segle XX va deixar enrere la diversitat horària que hi havia a la península Ibèrica. Tal com ens descobreix el David, un veí de la ciutat, al seu blog —replet d’històries curioses i didàctiques de la ciutat de Barcelona—, aquella mitjanit, fa 120 anys, els rellotges de la ciutat es van aturar 9 minuts i 40 segons amb l’objectiu d’unificar-se amb la de la resta de ciutats veïnes.
Embolics amb els horaris dels trens
Barcelona havia abolit l’anarquia horària dins de la ciutat deu anys enrere. El 1891, l’Ajuntament declara que els rellotges oficials de Barcelona són els de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, l’edifici que actualment acull el teatre Poliorama. Avui dia, de fet, encara es pot llegir l’anunci que indica que aquella és l’hora oficial de la ciutat.
La capital catalana es regia per l’hora solar mitjana. Així doncs, l’horari barceloní era diferent de la resta de l’Estat. Entre Barcelona i Madrid, per exemple, hi havia prop de 23 minuts de diferència.
Només s’unificaven els horaris per una única qüestió: el tren. Si l’hora era diferent en funció de cada ciutat, com podia jo saber quan havia d’agafar-lo? Per aquest motiu l’any 1859 s’estableix que els rellotges de cada estació s’han d’ajustar a l’estació més important de la seva línia. És a dir, que els trens entre Barcelona i Madrid seguien l’horari dels madrilenys i, per tant, el rellotge de l’estació del Nord anava 23 minuts avançat en relació amb la resta de la ciutat.
Aquest model, però, no era gens pràctic per les companyies ferroviàries, que van pressionar per unificar els horaris seguint l’exemple del Regne Unit, que en aquells moments ja tenia el mateix horari a tot el país.
Un pas que acosta el país a Europa
L’any 1884, prop d’una vuitantena de països van participar de la Conferència Internacional del Meridià per dividir el planeta en zones horàries. Així, Espanya va signar un Reial Decret que establia l’hora oficial unificada al conjunt de tot el territori seguint les pautes dictades en la conferència.
Els veïns de Barcelona, segons recull la premsa de l’època, van celebrar aquesta decisió com un èxit que els acostava a la modernitat europea. Però no tot va ser flors i violes. El decret amagava una sorpresa que va costar d’acceptar: en comptes de les 12 hores tradicionals, el rellotge passava a tenir 24. Aquest fet, ara tan normalitzat, va causar autèntics embolics a l’inici del segle XX.
Sigui com sigui, l’any 1901 Barcelona va endarrerir el seu rellotge per primer cop per modernitzar-se. Va ser un fet inèdit en aquella època, però que s’ha tornat del tot comú 120 anys després.
