Barcelona ha estat seu de rodatges de pel·lícules de tota mena des dels inicis del cinema, un món que s’ha deixat captivar pels encants dels diferents indrets que ofereix la ciutat. El districte de Nou Barris no és una excepció i els veïns estan orgullosos de la gran quantitat de films que han gravat algunes de les seves escenes en els seus carrers.
Prova d’això és l’exposició que es pot visitar a la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova, Nou Barris al cinema, una mostra organitzada per l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris en què exhibeixen les imatges i els cartells d’aquestes pel·lícules que han triat el districte per recrear algunes escenes. S’hi poden veure les localitzacions del districte i també fotos dels personatges il·lustres del barri que han acabat apareixent en el cinema comercial.
Un equip de voluntaris ajuda per continuar oferint aquest petit tast del Nou Barris cinematogràfic, un projecte que van començar el 2012 després d’un parell d’anys de recerca i molt boca-orella entre gent aficionada al cinema. Actualment, tot el fons audiovisual s’ha digitalitzat en format DVD, mentre que l’exhibició dels cartells físics es podrà visitar fins al pròxim 9 de novembre.
Els espais cinematogràfics de Nou Barris
L’exposició té una dotzena de cartells, corresponents a quinze de les pel·lícules que han identificat que tenen alguna escena rodada al seu districte. La més antiga data del 1956, la de Sucedió en mi aldea d’Antonio Santillán; mentre que la més actual és la romàntica d’A tres metros sobre el cielo protagonitzada per Mario Casas. L’exitós actor va gravar diversos fragments del film en el Mirador de Torre Baró, un dels indrets escollits en aquesta mostra.
S’han identificat altres espais del barri en pel·lícules d’altres èpoques i estils. La zona de Can Dragó, les antigues discoteques, l’hipòdrom o l’aqüeducte del parc Central de Nou Barris també tenen el seu lloc. Un exemple concret que han volgut destacar és el de l’Ermita de Santa Eulàlia, que va servir com a centre neuràlgic del poble de Sucedió en mi aldea.
La Via Favència també apareix en una gran pel·lícula d’Alfredo Landa, Sinatra, en què apareixia un edifici d’aquest carrer que anys després seria enderrocat pel seu mal estat. A més a més, Santiago Segura també va escollir aquest punt de la ciutat a El gran Vázquez, en què relata la vida d’un dibuixant de còmics que passeja per les cases de Congrés.
Ginés Cuesta, el fotògraf i veí de Nou Barris amb més projecció al cinema
I pel que fa als personatges coneguts del districte? Des de l’Arxiu han volgut aplaudir la figura de Ginés Cuesta, fotògraf de Nou Barris que va col·laborar a La vida es magnífica, pel·lícula de Maurice Ronet. En aquell moment només tenia 18 anys i no va voler, ni tan sols, que el seu nom aparegués en els crèdits.
Sí que ho va fer a El último sábado, també dels anys 60, en què apareixia ell i algunes localitzacions del barri com les cases de l’obra sindical. Per una altra banda, també han destacat Yo, el vaquilla; obra icònica en què relaten la vida d’un lladre que robava a farmàcies de la ciutat.
Nou Barris al cinema, un projecte contra la “mala fama”
I què pretenen des de l’Arxiu amb aquesta feina ingent de documentació? El seu responsable assegura que volen donar rellevància a un espai de la ciutat que, anys enrere, era vist com un districte destinat a les immigracions, una perifèria de la ciutat sense atractiu.
Molts relacionaven el districte amb la imatge dels carrers sense asfaltar ni clavegueram i de les lluites veïnals, per la qual cosa han volgut investigar i tafanejar com era vist a través dels ulls dels directors de cinema. A aquesta mostra està pensada tant per a veïns del districte com per a altres veïns de Barcelona que vulguin descobrir en quines pel·lícules i com s’ha mostrat aquesta vèrtebra de la capital catalana.
Un districte de cinema
Però a més d’aparèixer en pel·lícules, el districte de Nou Barris ha tingut una relació estreta amb el món del cinema, i ha tingut fins a 14 sales de cinema de reestrena, ja desaparegudes, que van formar part de la vida cultural d’aquesta zona. La sala pionera va ser El Rosal, que va estrenar-se el 1944 amb Agárrame ese fantasma, o el Barco, amb actuacions de varietats. També el Turó, que estava en un pati d’illa, el Favencia, on va arribar a actuar Joan Manel Serrat, l’Astor Palace, el Cristal, el Virrey, el Trinidad, el Diamante… Una història que va acabar el 1993 amb el tancament de la darrera sala. Després van arribar els multicines Heron City.
