El Faune és una figura que al llarg de la història ha atret tot tipus d’escriptors, actors i ballarins i ha aixecat passions. Les possibilitats que ofereix són infinites, i precisament això és el que va portar Pol Jiménez i Bruno Ramri a construir un espectacle a partir d’aquesta figura mitològica i fer-la servir per complir el seu objectiu principal: la difusió d’algunes de les danses espanyoles tradicionals. ‘Lo Faunal’ es pot veure aquest divendres 28 d’octubre a les 19:30 al centre cultural del Guinardó.
El ballarí protagonista d’aquest espectacle, Pol Jiménez, porta la passió per la dansa dins des que era petit. De fet, va fer les primeres passes en el món de la dansa amb només cinc anys, quan va començar a preparar-se a l’escola de dansa Stage, a la Sagrada Família. “Era una cosa que portava dins, ballava des de sempre”, explica el ballarí. Després d’anys dedicant-se a investigar les quatre branques de la dansa espanyola –el folklore, la pista de bitlles, l’estilitzada i el flamenc-, Jiménez es va llançar a investigar sobre el gènere dins de la dansa. Amb ‘Lo Faunal’ encara fa un pas més enllà i es planteja la possibilitat que l’home sigui transversal amb altres espècies. “Vam veure l’oportunitat d’adoptar el concepte d’interespècie i alhora treure-li suc a aquest tipus de dansa”, explica el ballarí.
L’espectacle l’han construït juntament amb l’expert en pedagogia de la dansa, Bruno Ramri, amb qui es va conèixer al Laboratori de Recerca del Flamenc que coordina Juan Carlos Lleida a l’Institut del Teatre. “Vam estudiar què necessitàvem exactament per aterrar la idea que tenia del Faune de Nijinski i el Pol em va proposar dirigir el projecte i encarregar-me de la coreografia”, explica Ramri. Així va ser com es va establir com a director artístic, amb la intenció de no ser impositiu sinó propositiu i farcir la idea inicial del ballarí.
Un viatge fins als confins de la dansa espanyola
Els espectadors trobaran en ‘Lo faunal’ un viatge on s’han de submergir per sentir la dansa molt a prop. “La intenció és agafar la matèria prima de la dansa espanyola fora d’estigmes, estètiques, clichés i vestuaris. Anem a buscar les característiques primigènies dintre de les quatre branques”, explica Jiménez, que afegeix que voldrien bastir d’una altra manera un espectacle de dansa espanyola i apropar-la als espectadors que no l’hagin vist mai.
Ramri afegeix que els espectadors podran veure un ventall ampli de cossos amb tres perspectives. Una d’elles, el virtuosisme i l’experiència del ballarí en aquest tipus de dansa. També hi ha una perspectiva vinculada a ampliar la concepció que es té d’aquesta dansa, que assegura que és “complexa” i “culturalment diversa”. Per últim, la intenció és encarnar a través del concepte interespècie la figura mítica del Faune, sobre la qual han fet molta recerca prèvia per construir aquest espectacle.
El Faunal, un trànsit per sensacions i memòries
El desig dels creadors d’aquest espectacle és que els espectadors acompanyin el ballarí en el trànsit del Faunal. “El procés de recerca i creació ens va portar a comprendre que el Faunal és un estat pel qual es transita”, explica Ramri, que subratlla la importància de transmetre aquest estat i totes les sensacions i memòries que comporta, que remouran tots els sentits de l’espectador. “Començaran a descobrir les infinites possibilitats de la dansa espanyola, sobretot el valor cultural que té”, resol Ramri.
La recerca per construir aquest espectacle ha durat nou mesos i, segons Ramri, ha anat perdent les seves fronteres pel que fa als seus rols i a les etapes de treball. “No està clar quan vam deixar d’investigar i quan vam començar a crear, ens vam abandonar a la incertesa i el caos, a estar en igualtat de condicions”, explica el director artístic. “El Pol va revelar tot el potencial cultural que té el seu cos i jo vaig fer una immersió artística enfront del camp de la dansa espanyola”, afegeix. A banda d’ells dos l’espectacle ha comptat amb l’assessorament de persones pròximes als dos protagonistes amb qui han compartit punts de vista per no perdre l’orientació del Faune i evitar contemporaneïtzar la dansa per fer-la d’avantguarda.
