El Festival Escena Poblenou compleix enguany 21 anys sent l’espai de referència per presentar espectacles multidisciplinars i noves tendències artístiques. Està pensat per a tots els públics i aquest any es pot gaudir de fins a 25 espectacles que es divideixen en 14 espais. “Cal que la gent s’animi a comprar entrades i tornar al teatre, perquè aquest any està costant pel record de la pandèmia”, diu la directora del festival, Ada Vilaró. Per tal de captivar els espectadors barcelonins aquest cap de setmana el TOT Barcelona ha fet una selecció dels tres espectacles que no et pots perdre. Es tracta de peces emotives relacionades amb descobriments familiars sobre la guerra civil, conscienciació climàtica i especisme.
‘La memòria del gel’: Desglaçar els murs que alcem per protegir-nos
‘La memòria del gel’ és l’aposta de l’organitzadora del festival per aquesta edició. Es tracta d’una obra inspirada en una escrita anteriorment titulada SOS. Com a filla d’aquesta primera obra beu del mateix missatge: la necessitat de desglaçar els murs de gel que construïm per protegir-nos i estar més presents a la vida. L’obra s’estrena a la sala Beckett el dissabte a les 19:30 i té una durada d’aproximadament una hora en què els espectadors podran gaudir d’una peça rodona amb text poètic, moviment i recursos visuals. “La vida es manifesta i empeny a la vida”, explica Vilaró, que afegeix que aquesta obra té una part més íntima de text que no es va poder veure a SOS.
Vilaró destaca el “meravellós” equip que hi ha darrera l’obra, tot i que durant l’espectacle està sola a l’escena. Codirigeix l’obra juntament amb Pep Pla i es podrà gaudir aquest dissabte en el marc del festival Escena Poblenou, un projecte “molt ben acollit” i “amb vincle amb el territori”. “És un projecte de ciutat i alhora internacional”, explica la directora del festival, que està orgullosa de poder-hi presentar també ‘La memòria del gel’.
Un descobriment familiar sobre la guerra civil, germen de l’obra ‘724 forats’
El músic Gerard Marsal presenta aquest dissabte a les 18 hores un documental molt personal que emocionarà els espectadors. L’obra ajunta la faceta de músic de Marsal, que toca en directe mentre s’emet el documental, i l’univers de les constel·lacions familiars. Tot va començar amb la pandèmia: Marsal feia servir les seves peces com a sanació personal i la pandèmia ho va estroncar tot deixant-lo sense projectes. Va tenir la sensació que era un punt d’inflexió en la seva vida i va transmetre-ho a la seva mare, que li va dir que a la seva família sempre havien passat coses així: quan tot anava bé alguna cosa ho tallava.
L’anècdota de la seva mare el va impactar i va decidir estirar d’aquest fil familiar. Investigant, va descobrir que la seva àvia havia tingut un marit anterior al seu avi que havia estat afusellat abans del final de la guerra civil. El van afusellar a la muntanya de l’oliva, a Tarragona, on hi ha una fosa comuna. La seva mare no n’era conscient i estirant encara més el fil Marsal va descobrir que l’àvia havia tingut un fill mort amb aquest primer marit. A partir d’aquest descobriment familiar va dissenyar el documental amb la idea que les ferides de la guerra civil li han arribat a ell sense ni tan sols saber la història real.
El documental és una entrevista cinematogràfica a la seva mare que es combina amb música en directe en el que és un diàleg musical entre tots dos. “Pretén ser un petit homenatge a les persones afusellades en aquest lloc”, explica el dramaturg que ha ajudat el Marsal a dissenyar l’obra, Marc Chornet. “El de la guerra civil és un forat que es va estenent de generació en generació, i en aquest cas n’hi ha com a mínim 724. D’aquí ve el nom de l’obra, ‘724 forats’ que arrosseguen les famílies dels afusellats”, apunta.
Chornet el defineix com un espectacle “molt senzill” però “de gran bellesa i capacitat d’emocionar”. “El plantejament és simple, però ha estat maco poder ordenar els materials per anar del mes local o anecdòtic a l’universal”, explica abans d’afegir que l’obra té un sentit sanador.
Ball de màscares interespècie
Una altra de les peces ‘must’ d’aquest festival és Sfumato, un espectacle de carrer itinerant basat en la poètica visual. L’obra, que combina poesia i humor, és segons els seus creadors, la companyia Llum de Fideu, un “espectacle de creació que sorprèn molt i parla de l’empatia en termes interespècie”. El millor, expliquen, és que la gent construeixi la seva pròpia història després que ells hagin lligat els fils.
L’espectacle s’adapta als espais on arriba perquè sigui únic cada vegada que s’interpreta. “Tenim unes escenes que funcionen i les adaptem perquè cada espectacle sigui especial. Si anem a un lloc amb particularitats creem escenes noves, i així la peça es va fent molt gran”, explica la directora de l’espectacle i intèrpret Anna Claramonte, que juntament amb Marc Guillen va fundar aquesta companyia de teatre.
En l’espectacle fan servir màscares d’animals i vegetals per escenificar que si la vida fos un ball de màscares ens ha tocat la humana però podríem haver rebut una altra. “Així el públic es planteja com seria la vida des d’un altre punt de vista i fomentem l’empatia entre espècies”, subratlla. Així, intenten ser éssers híbrids i “desdibuixar els contorns”, tal i com indica el títol de l’espectacle, Sfumato. “La nostra persona ha de ser desdibuixada”, conclou l’artista, que subratlla la importància de tots els intèrprets i tècnics que hi participen: Laura Capdevila, Francesco Sinopoli, Mauricio Sierra i Ximena.
