Els barcelonins atorguen un alt valor a la cultura, però no assisteixen a actes culturals –teatre, concerts, cinema, exposicions, lectura…– amb tanta assiduïtat i encara menys practiquen disciplines artístiques habitualment. A més, el codi postal resulta determinant. L’Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB) ha elaborat una enquesta nova sobre els hàbits culturals dels veïns de la ciutat, que per primer cop obre el focus per anar més enllà del consum i assistència i obtenir dades sobre la importància i el desig que manifesta la ciutadania envers la cultura. Es farà regularment per generar dades d’evolució.
L’estudi, liderat l’investigador Nicolás Barbieri, s’ha basat en 1.650 enquestes presencials fetes l’any passat. Estan dividides en tres blocs de 550, per poder comparar 21 barris de renda baixa, mitjana i alta de Barcelona. Els resultats indiquen que els veïns de barris pobres assisteixen a actes culturals “sovint” un 22,2% menys que els de barris rics i un 18,7% menys que els de classe mitjana. Dit d’altra forma, l’accés a la cultura estàndard puja en paral·lel a la renda (49,7% – 68,4% – 71,9%).
Per contra, un 38% dels barcelonins manifesta que no assisteix habitualment a actes culturals. La mitjana se situa en un 62,4%. En el terreny qualitatiu també es mostren desigualtats: les rendes baixes manifesten més necessitat i voluntat de tenir vida cultural i atorguen més importància a que l’escola ofereixi ensenyaments artístics. Les persones que fan menys activitats també tenen més voluntat de fer-ne més.
La classe mitjana, la més practicant
Les dades canvien, però, quan es pregunta per la pràctica activa: escriure, fer fotografies artístiques, tocar instruments, pintar, ballar, fer teatre… Aquí la mitjana cau al 39,7% i deixa de correspondre’s amb la riquesa. La classe mitjana sobresurt amb un 44,5%, superant a la baixa (33,8%) i a l’alta (38,3%). L’altra cara de la moneda és el 60% de barcelonins que reconeixen no practicar cap activitat cultural “sovint”. Per exemple, mentre el 52,2% llegeix llibres sovint, només el 13,7% és aficionat a l’escriptura.
L’enquesta s’interessa també pels indrets que els veïns consideren importants en la seva “vida cultural” i assenyalen molt majoritàriament les biblioteques i centres cívics però també les places de la ciutat. El 45,1% dels enquestats veu l’espai públic com un “actiu cultural” i el 70,6% diu que passeja sovint per la ciutat, pel que aquest escenari no institucional es revela com un dels més viscuts per la ciutadania. Preguntat per la llarga tradició de queixes del sector cultural per la dificultat crònica d’organitzar activitats a l’aire lliure a Barcelona, el tinent d’alcaldia de Cultura, Joan Subirats, que ha assumit que “cal aprofitar molt més” l’espai públic” i agilitzar els permisos.
