La Capella del Sant Crist dels Segadors és un edifici annex a l’església parroquial de Sant Andreu de Palomar. El seu nom dona una idea de la seva significació històrica: diuen que va ser en aquesta capella on el 1640 va iniciar-se la Revolta dels Segadors. Actualment, gairebé quatre segles més tard, a la capella només s’hi pot accedir per una porta lateral de la nau central de l’església.
Malgrat la seva importància històrica, poca gent pot visitar-la: el seu estat semi-ruïnós desaconsella que sigui transitada. Amb el pas del temps, les parets s’han anat desprenent, tot i que encara s’hi intueixen els arcs que formaven l’antiga construcció i l’altar des d’on el mossèn feia missa. Si el visitant s’hi fixa amb deteniment, observarà les zones ennegrides que parlen dels dos grans incendis que va patir la capella, el més important i que més va malmetre l’estructura, durant la Setmana Tràgica; anys més tard, en temps de la Guerra Civil, les flames van erosionar el que restava dempeus. Si el visitant alça la cara enlaire, la claror el cegarà. Fruit del foc, la capella no té sostre. Al descobert, encara és més vulnerable a les inclemències meteorològiques, com va passar amb el temporal Glòria. Fa de mal dir si la capella podria suportar-ne un altre.
381 anys després dels fets que se li atribueixen i que donen origen al nom, la Capella dels Segadors resta pendent d’una rehabilitació urgent que no arriba mai, i que ara per ara depèn de trobar les proves documentals que evidenciïn els fets que la memòria popular li atribueix. Només si surten a la llum aquestes “evidències”, la Capella dels Segadors, patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona, podrà ser declarada “lloc històric” i ser protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional, salvant-la de l’esfondrament abans no sigui massa tard.
Sobreviure entre la llegenda i l’evidència
De la Capella del Sant Crist se’n té constància escrita des del segle XVII. Aleshores era força fosca i la confraria del Sant Crist en tenia cura. La seva missió era atendre persones properes a la mort o enterrar els difunts, fet que la convertia en una capella molt venerada i concorreguda. A nivell històric, però, la seva importància ve donada pel paper rellevant que se li atribueix durant la Revolta dels Segadors, episodi cabdal de la història de Catalunya i que inspira l’himne nacional.
Arran del conflicte bèl·lic entre Espanya i França, el rei Felip IV havia ordenat a l’exèrcit castellà que entrés a Catalunya per atacar França des de territori català. La població va ser obligada a donar allotjament a les tropes castellanes, que ben aviat van començar a cometre tot tipus d’abusos contra la gent del poble, amb total impunitat. Les queixes al virrei van ser desateses i, el 1640, pagesos de diferents comarques gironines i del Vallès, entre d’altres, es van aixecar en armes contra els soldats castellans. Els pagesos vinguts d’arreu de Catalunya es van congregar al poble de Sant Andreu de Palomar, aleshores encara independent de Barcelona, per iniciar la marxa cap a la Ciutat Comtal.
I, segons sempre s’ha convingut en la història popular, van agafar la imatge del Sant Crist de la capella i la van dur cap a Barcelona, convertida en estendard. Aquests fets van convertir el Sant Crist en el símbol de la revolta i va situar la capella d’on havia sortit en un indret privilegiat per a la història.
Buscant l’evidència als arxius
Fa anys que els Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, associació que vetlla per la conservació del patrimoni històric i cultural de Sant Andreu de Palomar, brega contra l’oblit de les administracions: al consistori, li demanen que catalogui la Capella del Segadors com a Bé Cultural d’Interès Local; a la Generalitat, que la consideri Bé Cultural d’Interès Nacional, tot entenent que els fets que van ocórrer a Sant Andreu van transcendir en la història de Catalunya. Durant una visita del president Quim Torra per als actes de la Diada, els del CEII van aconseguir arrencar-li el compromís de desllorigar l’embut burocràtic.
“Des d’aleshores, però, han passat moltes coses, i ara el nou Govern es planteja si tota la història que s’explica sobre la Capella dels Segadors és real o no és real. Posen en dubte si els segadors revoltats van treure el Sant Crist de la capella de Sant Andreu o si la imatge provenia d’un altre emplaçament. I si no trobem aquesta justificació històrica, no la declararan Bé Cultural d’Interès Nacional”, explica Jordi Petit, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, que amb la Comissió per a la rehabilitació de la Capella del Sant Crist dels Segadors van impulsar un manifest per alertar de “l’abandó i el greu perill d’ensorrament definitiu i irreversible de les restes de la Capella que encara resten dempeus”.
Des del CEII, relata, “ens passarem l’estiu remenat els arxius per trobar allò que ens demanen, però cal tenir en compte que hi ha molta informació perduda”. Existeixen múltiples referències, com els fulls històrics de Mossèn Clapés, sacerdot destacat per la seva tasca d’historiador de Sant Andreu de Palomar, però no de l’exactitud que demanen ara des de l’administració.
Des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Domeque, subdirector general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Panteològic, explica al TOT Barcelona que s’està treballant per “documentar de manera evident que aquesta llegenda o relat tingui una base històrica indiscutible que demostri que hi concorren les circumstàncies que fan que la Capella tingui aquest valor cultural”. Han contractat una persona per a la recerca i esperen poder tenir una anàlisi a finals d’agost per “al setembre o l’octubre, tenir una decisió sobre si concorre o no l’evidència històrica per iniciar l’expedient”.
En aquesta recerca als arxius, la Capella dels Segadors s’hi juga ser declarada “lloc històric”, una de les figures previstes en la Llei del Patrimoni Cultural per a monuments, llocs o indrets i immobles o solars on s’ha produït alguna mena de circumstància històrica que el fa especialment rellevant a nivell històric català. A la pràctica, si fos declarada “lloc històric” podria obtenir una línia de subvencions que possibilitessin la seva rehabilitació integral i es podria ser oberta al públic en general.
Diners no invertits
La història de la rehabilitació de la Capella dels Segadors ve de lluny. El 2003, el Servei de Patrimoni Arquitectònic ja va encarregar a un estudi de projecte bàsic de consolidació que es va posar a disposició del propietari, l’Arquebisbat de Barcelona, i no es va executar. L’any 2004, una resolució el Parlament de Catalunya instava el Departament de Cultura a impulsar un projecte per recuperar i restaurar de manera integral la capella. “Era un projecte molt més ambiciós que l’anterior, amb una dotació de 229.000 euros, i que recuperava l’antiga capella per a un ús polivalent. L’Arquebisbat tampoc no executa projecte”, explica Jordi Domeque.
En aquell moment, l’Arquebisbat va decidir prioritzar les obres de la cúpula de l’Església de Sant Andreu de Palomar que presentava esquerdes i en feia perillar l’estructura. Tal com explica Maria del Mar Vives, tècnica de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona “com la principal funció d’una església és el culte i la comunitat viva que s’hi aplega, calia garantir la seguretat de totes aquelles persones que volguessin accedir per fer pregària i assistir a celebracions litúrgiques”. La remodelació de la cúpula de Sant Andreu, la segona cúpula més gran de tot Catalunya i símbol icònic del barri, ha finalitzat tot just fa uns mesos. Ha costat 1,1 milions d’euros, dels quals Arquebisbat i parròquia n’han aportat el 40%, i l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han finançat la resta, a parts iguals.
Per si no tingués prou maldecaps, la Capella dels Segadors també s’entrebanca amb la burocràcia municipal. Fa més de quatre anys, l’Ajuntament va aprovar declarar-la Bé Cultural d’Interès Local, una situacuó que també permetria subvencions per revertir el procés de deteriorament. Tot i que asseguren que es manté el compromís, encara no s’ha materialitzat ni la catalogació ni les obres. El mes de setembre passat, l’actual regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, atribuïa a “un malentès entre departaments” que el tràmit encara no fos oficial. Ara per ara, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya no els consta que l’Ajuntament hagi obert aquest expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Local. “S’havia aprovat al Districte i es va portar a l’Ajuntament de Barcelona! -etziba Jordi Petit, del CEII-. Van admetre en un ple municipal que s’havia traspaperat. Però jo som a l’estiu i encara estem així. La capella cada cop s’està fent més malbé, no té sostre. L’estan deixant caure!”.
Des de l’Arquebisbat de Barcelona confien que la catalogació acabarà arribant. “Una vegada es puguin consolidar les estructures de l’antiga Capella del Sant Crist, caldrà estudiar-ne els usos més convenients per posar en valor aquest espai amb totes les seves dimensions. Segurament estaria més enfocat a un ús cultural, però encara no hi ha res concret”, explica Maria del Mar Vives. Aquest estiu, mentre el sol entra inclement per on hi hauria d’haver sostre, la Capella dels Segadors seguirà esperant.
