Fa anys que l’artesania al Poble Espanyol no és el que era. El punt àlgid va arribar fa dues dècades, quan hi havia 41 tallers d’artesania oberts als emblemàtics edificis del recinte, rèpliques de monuments i estils arquitectònics típics de la Península Ibèrica. Les famílies visitants podien complementar el passeig amb tallers creatius i souvenirs d’autor. Des del canvi de segle, però, la pèrdua d’artistes ha estat constant i la pandèmia ha estat un cop gairebé mortal per a aquesta comunitat manufacturera. Un passeig per les instal·lacions, deixa clara la situació en què es troba una de les atraccions turístiques per excel·lència de Barcelona.
Els artesans que treballen al Poble Espanyol s’han reduït de 41 a només 16 en vint anys. El gener d’enguany encara n’hi havia 23, però ja només són 16, segons especifica al TOT Barcelona el director de Poble Espanyol Montjuïc S.A. (PEMSA), Anton Vidal. L’empresa gestiona aquests terrenys públics des de 1986, a través d’una concessió municipal a 50 anys que caduca el 7 d’octubre del 2036. L’adjudicació de l’Ajuntament de Barcelona a PEMSA remarca que l’empresa ha d’assegurar que almenys 25 locals estan reservats per a l’artesania, tot i que no precisa si han d’estar ocupats o no.
Alguns dels 16 que han resistit a la crisi econòmica del 2008 i a l’emergència sanitària actual es troben un dijous al matí per xerrar i comentar l’últim moviment de l’empresa. Són Pepi Sánchez, Montse Casas i Julián Sanudo, que formen part de l’Associació d’Artistes d’Ofici del Poble Espanyol (AAOPE) i que van signar el passat dijous un conveni de col·laboració amb PEMSA per impulsar l’artesania.
Un dels punts del document, consultat per aquest diari i signat per les dues parts, inclou una opció per als artesans per aconseguir una rebaixa en el lloguer. Així, PEMSA els ofereix dos mesos de lloguer gratuït –els artesans paguen una mitjana aproximada de 700 euros– si fitxen un altre artesà perquè instal·li la seva botiga i/o el seu taller al Poble Espanyol. El director de PEMSA precisa que, a mesura que augmenti el nombre d’artesans, es destinaran els diners rebaixats del lloguer per crear una “bossa comuna” de la qual sortiran inversions per potenciar l’artesania. El conveni serà vigent fins al 31 de desembre de 2022 i inclou la creació d’un centre d’artesania, una pàgina web nova i la promesa d’ampliar els contractes dels artesans durant cinc anys amb les mateixes condicions.
Asseguts a l’única taula ocupada de la terrassa d’un bar del Poble Espanyol, Casas, Sánchez i Sanudo examinen el conveni. I la cistellera Pepi Sánchez no es mossega la llengua: “És un conveni de mínims, no estem contents”. És molt crítica amb el paper de l’empresa, a qui acusa de prioritzar festivals de música com el Brunch Electronik en comptes de l’artesania. Sánchez, que es jubila l’any que ve, demana que s’eviti omplir els locals buits d'”artesania fake“. Hi està d’acord Montse Casas, que treballa amb el seu teler des del 2002 al Poble Espanyol. I va més enllà: “No et pots guanyar la vida aquí”.
És per això que la majoria d’artesans disposen, a més de botigues per al públic visitant, de tallers des d’on confeccionen peces per encàrrec que venen a clients externs. És el cas de Julián Sanudo, que treballa amb el seu pare des de fa 22 anys, quan va arribar al Poble Espanyol. “És un lloc que es fa estimar. T’atrapa”, comenta.
Passeja orgullós pel seu negoci, que està format per tres locals que ha anat adquirint amb els anys. Els visitants poden entrar a la botiga i comprar cinturons, portamonedes o clauers fets al taller que està a la part del darrere de la botiga. Aquesta és la gràcia de l’artesania del Poble Espanyol: veure els artesans treballar en viu i poder comprar les seves creacions, tot en un mateix espai. “Ara estem acabant una rèplica d’una sella de muntar persa que anirà a un museu”, diu, cofoi.
Al final del seu local hi ha una taula on un jove acaba de cosir una funda per portar-hi tabac de liar. Participa en un projecte coordinat per Sanudo i una fundació que ensenya oficis artesans a joves immigrants. Tallers com aquest han salvat l’any a molts artesans del poble, segons reconeix Sanudo.
Per a ell, al Poble Espanyol li falta una cosa necessària perquè funcionin els negocis: competència. Dades compartides pel director de PEMSA mostren l’impacte de la pandèmia, durant la qual han tancat set locals –tres d’ells per “motius personals”, entre ells jubilacions–. La desaparició de l’artesania del poble, però, ve d’abans, segons lamenten des de l’AAOPE. Anton Vidal ho atribueix, “en gran part”, a “un descens general de l’artesania a tot Catalunya”.
Sigui com sigui, Vidal opina que l’artesania sí que té futur al Poble. L’atracció de públic local, l’increment de la qualitat, potenciar la vessant cultural, artística i innovadora i aconseguir nous artesans són els ingredients de la recepta per a l’èxit dels artesans al recinte, segons el director de PEMSA. L’associació d’artesans, però, considera que la companyia no fa prou esforços perquè tot això passi.
Contraris a festes en horari comercial
Les festes organitzades al poble, com ara el Brunch Electronik, enerven els artesans perquè, en ocasions, se celebren en horari comercial. El pare de Sanudo recorda una anècdota d’una noia borratxa que va caure a l’interior d’un local d’artesania amb un toc d’humor, però els membres de l’associació es queixen que l’impacte de festes d’aquest tipus és gran. “Algunes no apareixen al calendari anual i això fa que els guies deixin de venir perquè no saben si es trobaran amb un munt de joves bevent i drogant-se”, sospiten.
El director de PEMSA replica que l’any passat es va reduir el nombre d’esdeveniments d’aquest tipus, passant de 15 a 8. No obstant, avisa que els festivals de música electrònica “han estat importants i continuaran essent un element important” per revitalitzar l’espai.
