L’Ajuntament de Barcelona recupera aquest mandat la creació de la Casa de les Lletres al Poblenou, que va anunciar l’abril de 2017 el tinent d’alcaldia Jaume Collboni i va quedar en un calaix mig any després per la sortida del PSC del govern d’Ada Colau. El pla original consistia en rehabilitar les antigues cotxeres de la Companyia General d’Autobusos –avui dins de TMB–, perquè acullin la seu de l’organisme Barcelona, Ciutat Literària del Món. Havia d’obrir el 2019.
Els dos socis de govern no veuen igual de prioritari el projecte, però s’han posat d’acord perquè aquest mandat tirin endavant almenys els estudis tècnics previs a les obres. La rehabilitació, que costaria al voltant de 12 milions d’euros, és possible que salti al següent mandat. El govern està justament tancant aquestes setmanes el Pla d’Inversions del Mandat (PIM), el document intern amb el que el consistori planifica les grans despeses del quadrienni.
Façana de les antigues cotxeres d’autobusos de Roc Boronat, que acolliria la Casa de les Lletres / J.M.C.
El tinent d’alcaldia Joan Subirats ha confirmat al TOT Barcelona que el projecte al Poblenou segueix vigent, però adverteix que hi ha moltes inversions culturals de proximitat per finançar, que el pressupost no és infinit i que caldrà veure “què pot entrar al PIM”. Fonts municipals asseguren que avui per avui “el PIM per al 2020 només recull la dotació pressupostària per a redactar el projecte arquitectònic” de la Casa de les Lletres, però no preveu la licitació d’obres.
El regidor d’Indústries Culturals, Xavier Marcé, ha explicat també al TOT Barcelona que el PSC no ha renunciat mai al projecte: el veu “molt interessant” per “visibilitzar la capitalitat literària” atorga per la UNESCO el 2015 i per apuntalar Barcelona com a ciutat d’editorials. El socialista posa èmfasi en què la literatura són els autors però “també ho és la indústria editorial, que els fa arribar als lectors”.
Un ‘hub’ dels llibres adscrit a l’ICUB
L’edifici és un gran prisma de 4 plantes enmig de la superilla del Poblenou, envoltat de les oficines i solars del 22@. Té com a veïns el MediaTIC de Barcelona Activa i el museu Can Framis de la fundació Vila Casas. La façana posterior dona a un interior d’illa amb jardins i un llac –la futura plaça Dolors Piera– i a un alt bloc de 68 pisos públics. El consistori preveu que la planta baixa estigui oberta al públic i les plantes superiors acullin oficines. La mesura de govern aprovada el 2017 preveia que l’edifici acollís diverses entitats clau del sector i el gestionés l’Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura, adscrit a l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB).
La futura Casa de les Lletres, confirma el consistori, “dependria de l’ICUB”. L’ens està actualment allotjat al Palau de la Virreina i de 2016 a 2019 ha tingut al capdavant a la filòloga i escriptora Marina Espasa. L’edifici del Poblenou també seria la seu, segons es va anunciar fa tres anys, d’un Observatori Internacional del Llibre: un think tank sobre els reptes i transformacions del sector, que prendria com a “punt de partida” espais acadèmics ja existents com el Centre Internacional d’Estudis del Llibre de Barcelona de la UPF.
La Casa de les Lletres ocuparia un edifici municipal abandonat enmig de la superilla del Poblenou / J.M.C.
L’edifici també seria seu del Consorci de Biblioteques de Barcelona i l’Ajuntament convidaria la Institució de les Lletres Catalanes a mudar-s’hi. L’espai comptaria amb un auditori per a activitats relacionades amb els llibres, com presentacions o taules rodones, a més d’un espai d’exposicions, residències per a creadors i programació educativa. La mesura de govern també plantejava que servís com a “aparador internacional” del món editorial barceloní i els autors vinculats a la ciutat i que acollís el llegat material –documentació, biblioteques personals…– d’escriptors reconeguts.
En definitiva, la Casa de les Lletres acabaria sent un híbrid entre les fàbriques de creació artística i el clúster empresarial del Disseny Hub. L’edifici està avui en estat quasi ruïnós, envoltat de tanques i malles de protecció. Està tapiat i abandonat des de 2007, quan en van marxar les oficines de TMB i la seu administrativa del 22@ que també va acollir. Té uns 2.000 metres quadrats i se n’han de conservar el volum i les façanes perquè està protegit. Es va construir el 1928, és obra de José Alemany i el Catàleg de patrimoni el considera d’estil neoclàssic – art déco.
Escepticisme del sector
Diverses fonts del sector consultades per aquest diari subratllen el seu escepticisme. “Primer s’hauria de definir amb més claredat el contingut, en diàleg amb el sector”, assenyala una veu destacada del món editorial, que prefereix mantenir l’anonimat. “És millor no fer grans titulars per coses que no tenen recorregut i dedicar el temps a bastir un projecte seriós, parlant amb tothom i fent que arribi a bon port”, sosté una altra font coneixedora.
L’edifici municipal que acolliria la Casa de les Lletres, envoltat de xarxes i ruïnós / J.M.C.
El degoteig de rumors i contrapropostes durant els tres anys d’aturada del projecte no ha ajudat gaire a preparar el terreny. Entre les alternatives que han transcendit hi ha la Biblioteca Provisional a l’Estació de França –eternament pendent d’inversió estatal–, un gran edifici on es podria encabir un espai separat per al sector del llibre. També s’ha atribuït aquesta funció a l’estret edifici annex a l’Ateneu Barcelonès, que estarien sospesant comprar la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament. L’entitat centenària acull tres associacions d’escriptors i una exitosa Escola d’Escriptura i aspira a créixer en superfície a través de la finca veïna. La Vil·la Joana de Jacint Verdaguer, a Collserola, és una altra habitual a les travesses.
“Fa una dècada que es parla de la Casa de les Lletres i d’escenaris oberts n’hi ha molts; no ens tanquem a cap, sempre que siguin seriosos i en benefici del sector, però sembla que encara falten anys per veure-la materialitzada”, lamenta el portaveu d’una entitat clau. “Sinó estarem sempre igual, fent arrencades de cavall i aturades de burro”, conclou.
