Cada vegada més, la nostra vida depèn de la intel·ligència artificial i dels serveis al núvol. Pensem que tot és aire, una connexió màgica que no ocupa espai físic, però la veritat és molt diferent. Darrere de cada cerca, cada streaming i cada interacció amb la IA, hi ha edificis gegants plens de servidors, amb necessitats energètiques brutals i una infraestructura que ha d’instal·lar-se en algun lloc concret.
Aquesta part física d’Internet, durant molt de temps invisible, ara emergeix amb força. A mesura que aquestes instal·lacions es multipliquen i creixen sense fre, també augmenten les preguntes sobre qui ha de conviure amb elles i quin cost suposa tot plegat. Als Estats Units, la discussió ja no és teòrica, ha esclatat.
Les protestes locals s’han estès com una taca d’oli i, segons dades de Data Center Watch, desenes de projectes s’han endarrerit o fins i tot bloquejat. Matt Garman, el CEO d’Amazon Web Services (AWS), ha llançat una advertència contundent: ja hi ha més de 100 moratòries sobre centres de dades plantejades en diferents punts del país. La seva afirmació és clara: frenar-los seria un error històric amb conseqüències irreparables.
El dilema de la nova autopista digital
Amazon ha decidit intervenir públicament en aquest debat candent, i ho fa amb una perspectiva que va molt més enllà de la simple construcció d’edificis. Per a la companyia, el que està en joc no és només on s’aixequen aquestes instal·lacions, sinó la mateixa capacitat dels EUA per competir en una carrera tecnològica que consideren vital. (Nosaltres també creiem que això ens afecta a tots, aquí i ara).
Per entendre la magnitud de l’argument d’Amazon, Garman fa una ullada al passat, concretament al 1956. Aquell any va marcar l’inici de la xarxa d’autopistes interestatals nord-americanes, una infraestructura concebuda amb objectius econòmics i de defensa que va acabar connectant el país i afavorint noves activitats com mai s’havia vist. Llavors va ser un impuls definitiu per al creixement.
AWS creu que estem davant d’un moment comparable, un gir de guió que pot reescriure el futur de la tecnologia. La capacitat de computació que sostindrà la intel·ligència artificial dependrà d’una gran expansió d’aquest tipus d’instal·lacions, i perdre impuls ara podria fer que els EUA quedin endarrerits respecte a altres països de manera potencialment irreparable. Si les moratòries prosperen, les conseqüències podrien allargar-se durant generacions.
La factura oculta: el cost de la innovació
Però aquest rebuig als centres de dades no sorgeix d’una desconfiança abstracta cap a la intel·ligència artificial. Hi ha raons molt més tangibles i preocupants darrere de les protestes. Aquestes instal·lacions estan augmentant amb rapidesa la seva demanda d’electricitat, obligant a planificar noves xarxes i capacitat de generació, mentre el consum d’aigua i l’impacte sobre el territori alimenten conflictes locals.
A la llarga, la IA pot ser el futur, però el seu present té un cost que molts no volen assumir al seu pati del darrere. Entendre el dilema és el primer pas per trobar una solució.
El Laboratori Nacional Lawrence Berkeley estima que els centres de dades representaven al voltant del 4,7% del consum elèctric nord-americà el 2024. El seu escenari de referència els situa en un alarmant 11,8% el 2030. A això s’afegeix una altra pregunta recurrent entre les comunitats afectades: quant d’ocupació estable queda realment quan la construcció s’acaba?
Aquesta tensió no és exclusiva dels Estats Units. Si per un moment mirem cap al nostre país, AWS té operativa des de novembre de 2022 la seva regió espanyola a Aragó. I aquest any Amazon va elevar fins a 33.700 milions d’euros la inversió prevista per ampliar els seus centres de dades i capacitats d’intel·ligència artificial a Espanya, amb aquesta comunitat com a nucli.
Aquest creixement exponencial també ha trobat resistència palpable. Ecologistas en Acción Aragón ha impugnat judicialment el Pla d’Interès General d’Aragó (PIGA), que autoritza l’expansió d’AWS. Mentrestant, altres col·lectius qüestionen els seus efectes ambientals i la forma en què s’han tramitat els projectes. La veritat és que, encara que no parlem de l’escala nord-americana, algunes tensions comencen a semblar-se perillosament.
La resposta d’Amazon: mites, fets i un nou full de ruta
Amazon, conscient del repte, respon a les preocupacions amb una llista del que Garman considera “mites”. La companyia sosté que els seus centres consumeixen de mitjana menys de 13.000 galons d’aigua al dia, molt per sota dels 170.000 que s’atribueixen a una instal·lació típica. També rebutja que es pugui atribuir sense més ni més al sector l’augment de les tarifes elèctriques.
A més, assegura que els generadors de suport dels centres de dades romanen inactius el 99,9% del temps i reivindica els impostos, els llocs de treball i les inversions que aquestes instal·lacions deixen a les comunitats. Són xifres i arguments d’Amazon, per la qual cosa convé llegir-los com la seva defensa, no com un consens tancat. Nosaltres sempre analitzem totes les parts (és la nostra feina).
La resposta de la companyia no es queda només en intentar desmuntar crítiques. Ha formalitzat un compromís que inclou una major transparència sobre el consum d’aigua i energia, l’abandonament dels acords de confidencialitat amb les administracions públiques i la promesa de treballar perquè les millores de la xarxa necessàries per als seus centres no acabin carregant-se sobre els veïns.
A això se suma “Built Together”, un programa amb més de 1.000 milions de dòlars addicionals durant cinc anys destinats a educació, formació, eficiència energètica i prioritats locals. El missatge és clar com l’aigua: per seguir construint aquesta infraestructura del futur, també necessiten guanyar-se la confiança de les comunitats. I aquest és el secret per desbloquejar el progrés.
Amazon està deixant clar que, per a ells, el pròxim gran coll d’ampolla de la intel·ligència artificial pot no estar en els models ni tan sols en els xips. Pot estar a aconseguir permís, energia, sòl i acceptació suficient per aixecar les instal·lacions que necessita. D’aquí que Garman converteixi les moratòries locals en una qüestió de competitivitat nacional i amb conseqüències generacionals.
Aquesta ambició, però, planteja l’altra meitat del problema. Si els centres de dades seran una infraestructura estratègica, les empreses hauran de convèncer les comunitats que allotjar-les val la pena. Que el cost no superarà els beneficis a llarg termini. Estem davant d’un punt d’inflexió on la tecnologia més avançada xoca amb la realitat del terreny.
Entendre aquesta dicotomia és crucial si volem saber quin futur ens espera en aquesta era digital. El silenci no és una opció, i les decisions que es prenguin ara marcaran el rumb dels pròxims anys. Així que, realment, estem preparades per al que ve?
