Imagina’t un secret de dos mil anys. Una meravella de l’enginyeria romana, soterrada sota terra, que ara ressorgeix per canviar-ho tot. Què passaria si et diguéssim que Turquia ha recuperat una piscina monumental capaç d’acollir tres-cents romans alhora?
Aquest no és un simple descobriment arqueològic més. Parlem d’un espai que va ser el cor social i higiènic d’una ciutat antiga, un punt de trobada vital per a joves, atletes i ciutadans.
La seva restauració, una fita gairebé heroica, transforma el que sabíem sobre la vida pública romana a la regió. Un testimoni definitiu del seu esplendor.
El Ministeri de Cultura i Turisme de Turquia acaba de confirmar la notícia. Han finalitzat els treballs de restauració d’una antiga piscina monumental a la ciutat de Tral·les.
Aquesta joia, situada al frigidarium del vast complex conegut com Hamam Gymnasium, a la província d’Aydın, és simplement gegantina. Mesura 37 metres de llarg i 12 d’ample.
La seva capacitat? Fins a 300 persones de manera simultània. (Sí, nosaltres també estem al·lucinant amb la xifra). Té una antiguitat de 2.000 anys. És un viatge directe al passat més esplendorós.
La vida romana en la piscina: més que un simple bany
La construcció d’aquesta piscina es remunta al període romà. Formava part essencial d’un gimnàs adjunt, un lloc on els joves rebien tant entrenament físic com educació. Era un pilar de la societat.
Els estudis arqueològics indiquen que la seva funció principal estava vinculada directament a les activitats físiques. Després de l’exercici, el bany era una rutina diària imprescindible.
Les termes romanes seguien un esquema tripartit: el caldarium (sala calenta), el tepidarium (sala temperada) i el frigidarium (sala freda). Aquesta piscina era el gran final, la galleda d’aigua freda revigoritzant.
El Hamam Gymnasium ocupa una superfície aproximada de 40.000 metres quadrats. Això el converteix en un dels conjunts monumentals més extensos de tota la regió egea. La seva escala és inqüestionable.
Aquesta magnitud reflecteix la importància que Tral·les va tenir com a centre urbà durant l’època imperial. Demostra l’alt nivell de desenvolupament de les infraestructures públiques, destinades a l’oci, la higiene i la formació.
El llarg camí fins a la revelació
La intervenció arqueològica que ara ha culminat es va centrar específicament en el frigidarium. Els treballs d’excavació sistemàtica van començar l’any 2022, sense interrupcions.
Durant anys, la piscina va romandre sepultada sota capes de terra i enderrocs. Segles d’oblit l’havien amagada del món modern. Un secret ben guardat.
La col·laboració entre l’administració central, la Universitat Adnan Menderes i l’equip de camp ha estat clau. Han unit rigor acadèmic amb recursos logístics i financers, fent possible l’impossible.
El professor Murat Çekilmez, arqueòleg de la Universitat Adnan Menderes d’Aydın, ha dirigit científicament els treballs. La seva dedicació ha estat imprescindible per a aquest descobriment.
S’han extret els sediments que cobrien l’estructura i s’han dut a terme les tasques de restauració necessàries. Tot per garantir la seva conservació i la seva futura exhibició pública. És un triomf.
Tral·les: una història de glòria i caiguda
Tral·les, avui coneguda com Aydın i en turc antic com Güzelhisar, s’assenta al cor de la vall del riu Büyük Menderes (l’antic Meandre). Una posició dominant sobre la fèrtil planura que s’estén fins a la costa.
Aquesta ubicació estratègica, unida a la proverbia fertilitat del seu sòl, la va convertir en un centre agrícola de primer ordre des de l’antiguitat. Avui, les figues continuen sent el cultiu més emblemàtic.
Fundada per argius i tracis segons el geògraf Estrabó, la ciutat va passar per moltes mans. Domini persa, el control d’Alexandre Magne, Antígon, els selèucides i, finalment, el regne de Pèrgam.
Després de donar suport a Aristònic de Pèrgam, un aspirant al tron, en la seva lluita contra Roma, la ciutat va ser castigada. Se li va retirar el dret d’encunyar moneda. Una autèntica sanció econòmica antiga.
Durant la República Romana, Tral·les va ser seu d’un conventus iuridic, fins que Èfes li va arrabassar aquesta preeminència. Va patir les conseqüències de la guerra mitridàtica, amb la presa de la ciutat i la mort de nombrosos habitants romans.
Un terratrèmol devastador l’any 26 a.C. va reduir gran part de la ciutat a enderrocs. Però l’emperador August va proveir els fons necessaris per a la seva reconstrucció.
Els agraïts ciutadans la van rebatejar com a Cesarea en el seu honor. Un renaixement espectacular. Estrabó la va descriure com un pròsper centre comercial, bressol de l’orador Pythodoros i els retòrics Damaso Scombro i Dionisocles.
Segles més tard, la ciutat veuria néixer Antemi de Tral·les, ni més ni menys que l’arquitecte de la llegendària basílica de Santa Sofia a Constantinoble. Una connexió amb una altra meravella mundial.
La història de Tral·les va tenir un gir decisiu després de la batalla de Mancicerta el 1071. Els seljúcides van prendre la ciutat, tot i que Aleix I Comnè la va recuperar.
Però al segle XIII ja estava en ruïnes. Andrònic II Paleòleg va intentar reconstruir-la i repoblar-la el 1278, amb el nom d’Andronikópolis o Paleologópolis. L’objectiu era un baluard contra l’avanç turc. Però va ser en va.
La ciutat va ser assetjada i va caure en mans del beylicat de Menteșe el 1284. La presa va acabar amb una destrucció extensa, una massacre i la venda com a esclaus de més de 20.000 persones. Una tragèdia final.
El futur sota l’aigua freda
El ministre Ersoy ha volgut destacar que aquesta fase no és un punt i a part en la investigació. S’integra en un programa més ampli d’actuacions previstes per als propers anys a Tral·les. Hi ha més per descobrir. Molts més secrets ocults.
El complex Hamam Gymnasium encara conserva sectors pendents d’exploració. S’espera que les properes campanyes aprofundeixin en el coneixement de les àrees adjacents. Palestres, sales de reunió, tot un món per destapar.
Mentrestant, la piscina del frigidarium ja és visible per als especialistes. I, en un futur proper, per al públic general que visiti el jaciment arqueològic. Una experiència cultural imprescindible.
Aquesta restauració és un clar exemple d’un treball continuat a Tral·les, que des que es van reprendre les investigacions sistemàtiques ha revelat tresors únics. És una fita que ens recorda el valor del nostre passat. Perquè la història és molt més que llibres, és sentir el fred de l’aigua que sentien ells.
