La recerca científica necessita les dones

Alma és una nova manera de parlar del fet social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de ”la Caixa”

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, volem cridar al món que posar fi a totes les formes de discriminació i violència contra les dones no és tan sols un dret humà bàsic, també és crucial si volem viure en una societat sostenible, pacífica i pròspera. ”la Caixa” dona suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per assolir un món millor impulsant 836 projectes i beques de recerca de 2.883 investigadors, un 48 % dels quals són dones. Perquè el món necessita les persones. I les persones necessiten el món. Entrevista amb dues aquestes dones per al projecte Mirades amb ànima de “la Caixa”.

Elena Marbán i Miranda Lubbers són dues d’aquestes investigadores. L’Elena investiga en l’àrea de salut maternoinfantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Actualment estudia l’impacte del virus del Zika en dones embarassades migrants a Barcelona. La Miranda, en canvi, és sociòloga i treballa al Departament d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva investigació està centrada sobretot en temes de pobresa, desigualtat i migracions. Avui totes dues ens parlen dels reptes que han trobat com a dones i científiques, i de la importància de disposar d’una perspectiva de gènere, en ciència i en tots els camps de la vida.

Creieu que és important que hi hagi equips mixtos als grups de recerca?

Elena: És clar, és essencial que hi hagi dones i homes a tots els equips de recerca perquè cada persona té una visió i les discussions de resultats o maneres de dissenyar un estudi són diferents segons la nostra experiència i el que hem viscut. Com més persones diverses hi hagi en un grup, més enriquidor serà el discurs que es creï.

Miranda: A més, les dones acostumen a tenir preferència per certs temes dins d’una mateixa disciplina (per exemple: desigualtat, pobresa o maternitat) i els homes, per uns altres. Les dones també acostumen a optar per metodologies qualitatives i els homes, per les quantitatives. Per això els equips mixtos contribueixen a la diversitat de la ciència i de les seves aproximacions.

Elena Marbán i Miranda Lubbers, investigadores (Foto per a

En el teu camp hi ha més dones o més homes?

Elena: En l’àrea de salut maternal justament totes som dones i crec que això també és un problema, perquè penso que és important incloure els homes en aquests debats. Tots els equips han de ser pluridisciplinaris i incloure diferents perfils i col·lectius.

Miranda: Al meu equip també som més dones. En el tema de la pobresa és precisament on la perspectiva de gènere és especialment important. Perquè, si només estudiéssim les llars en el seu conjunt, no veuríem la desigualtat dins de les llars, que hi és. I resulta que la pobresa afecta més les dones que no pas els homes perquè són elles les que cuiden els altres. Ho veiem molt en les entrevistes que fem. Elles donen el poc menjar que tenen als nens o a les seves parelles, per exemple, abans de menjar elles mateixes.

Com seria el món de la recerca amb una igualtat real?

Elena: És difícil d’imaginar perquè encara ens queda molta feina per fer. Però crec que la ciència podria arribar a ser menys competitiva i més competent, més cooperativa, més inclusiva i social.

Miranda: Amb una perspectiva de gènere en les recerques podríem ser molt més precisos i evitar errors. Tradicionalment, en medicina els estudis es feien amb homes. Per exemple, els atacs de cor es van estudiar en homes i després s’han fet servir els mateixos mètodes i medicines per a les dones. Però l’atac de cor en homes té uns símptomes que després no s’han detectat en dones. De manera que és important que investiguem dones i homes en tots els camps.

Elena: Això també passa amb el tema de les vacunes. Abans no es feien estudis amb dones embarassades. Ara ja s’inclouen en els assajos clínics per poder prevenir la mortalitat en els nadons. I això és aplicable a qualsevol àmbit de la vida. Cal tenir visió de gènere en tot allò que fem. No tan sols cal incloure dones i homes en la mateixa mesura als equips, sinó veure quins càrrecs ocupen, quins són els rols de poder, les jerarquies. A la meva carrera a la universitat, per exemple, gairebé totes érem dones. Al doctorat, a Espanya, som meitat i meitat. Però després en càrrecs més alts sempre hi són ells. De dones que facin una carrera investigadora acadèmica, n’hi ha poques. Sembla que hi ha un fre, l’anomenat “sostre de vidre”. Hem de treballar per fer que això no passi.

Alguna dona que hagi estat un referent per a tu?

Elena: És veritat que s’estudia molt menys les dones investigadores que els homes, a la meva carrera. Però recordo que quan estudiava Biologia Sanitària ens van esmentar la doctora Clara Menéndez, per la prevenció de la malària durant l’embaràs. Doncs bé, ara he tingut la sort de treballar en el seu grup, aquí a l’ISGlobal! I la veritat és que és algú que cal destacar com una de les grans investigadores d’Espanya. També crec que són molt importants altres dones investigadores desconegudes, com les meves companyes.

Miranda: Hi ha moltíssimes dones que m’han inspirat i que em segueixen inspirant. N’és una la filòsofa Martha Nussbaum de la Universitat Harvard. Ella ha contribuït molt al pensament sobre la justícia social i és una persona molt humana. La manera que té d’investigar m’agrada molt.

Què li diries a una noia jove que vol ser investigadora?

Miranda: No et subestimis, apunta ben amunt. La ciència és per a tothom, homes i dones, i com més diversa sigui en gènere —però també en altres dimensions (classe social, país d’origen, etc.)—, millor per a la ciència.

Elena: Jo li diria que no tingués por de no saber alguna cosa. Tots els estudis de recerca comencen amb una pregunta pendent de resoldre. Amb alguna cosa que no se sap. Que estudiï, que es formi, que visqui experiències a l’estranger, que conegui persones de diferents països i que faci cursos per guanyar habilitats extres, més enllà de les acadèmiques. A més, li diria que s’impliqui en la societat, que sigui activista. Que busqui una causa —tant si és el canvi climàtic, com l’equitat o el feminisme— i que lluiti per això. Perquè necessitem dades objectives que vinguin d’estudis de recerca per poder afrontar els problemes.

Quin titular t’agradaria llegir en un futur pròxim?

Elena: El meu missatge per al futur seria que tant de bo s’arribi a una equitat real. De vegades es confonen els termes equitat i igualtat. I crec que ara mateix hem de prendre mesures d’equitat per aconseguir arribar a la igualtat. Tant de bo d’aquí uns anys no hi hagi la necessitat de tenir aquests debats pel que fa al gènere i sigui una qüestió resolta. Que no haguem d’incidir i treballar tant per fer visible la feina de les dones científiques.

Miranda: Que s’acabin els rols de gènere. I que totes les nenes i tots els nens tinguin referents en tots els àmbits.

Més informació

Nou comentari