Quan ja som al 2019, no ens sembla pas estrany —afortunadament— que una dona sigui cirurgiana, treballi com a enginyera o es faci astronauta. Per això, sorprèn que a les classes de ciència, matemàtiques i tecnologia dels instituts, la presència de les noies sigui encara molt reduïda. El projecte Hypatia, coordinat a Espanya per l’Àrea de Divulgació Científica de CosmoCaixa, no ha parat de dirigir activitats durant els darrers tres anys per atraure les adolescents de 15 a 18 anys a les carreres que abans es consideraven “de nois”. I amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, hem parlat amb les autèntiques protagonistes.
La Yasmin i la Mercedes estudien 4t de l’ESO al Col·legi Padre Damián de Barcelona i volen ser metgesses. Passen les nits mirant per gust “llibres de malalties” i els dies, aplicant-se a fons en les classes. Saben que els falten molts anys d’estudi, però no pensen renunciar al seu somni. Rebre la visita de dues científiques de l’únic accelerador de partícules de l’Estat, Sincrotró ALBA, i conèixer-ne les històries els ha donat l’empenta que necessitaven. “Una d’elles ens va explicar que a l’institut era molt dolenta en ciències però que es va esforçar fins a aprovar, i que quan va aconseguir estudiar Física a la universitat era l’única noia de la classe, cosa que no li va ser gens fàcil. Per tant, si ella va poder, jo també”, es diu la Mercedes.
“M’hauria agradat assistir a un ‘Cafè científic’ com aquest organitzat per Hypatia quan era jove”, confessa Victòria Agulló, biòloga i professora de les noies. “Escoltar aquestes dones et fa sentir més segura que ho pots fer, perquè veus que algú ja ho ha aconseguit”. Aquesta mestra de biologia i matemàtiques atribueix la manca de noies en les classes relacionades amb les STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) a diversos factors: “No tenen mares enginyeres, sinó pares enginyers. Això encara ho arrosseguem. I després hi ha la dificultat. Per això cal treballar molt en l’esforç i la responsabilitat, perquè vegin que vèncer la dificultat té recompensa”. De fet, el seu missatge ja comença a tenir efecte: “M’estimo més estudiar dotze anys i poder-me dedicar a una cosa que m’agradi que no pas quatre per a una feina que no m’interessa. En el futur vull poder dir que estic contenta amb el que faig i que ha valgut la pena”, assegura convençuda la Yasmin.
Tant el Col·legi Padre Damián com el Sincrotró ALBA van formar part del hub espanyol d’aquest projecte europeu juntament amb alguns museus, fundacions i altres entitats. En el cas del Sincrotró, el seu paper va ser clau tant per tractar-se de l’únic accelerador d’aquesta mena dirigit per una dona —Caterina Biscari— com per l’impacte directe que les seves investigacions tenen en la vida de les persones. Un dels seus últims descobriments: els canvis que l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) provoca en les cèl·lules, que ens permeten saber, per fi, quins fàrmacs o tractaments podem començar a aplicar contra aquesta malaltia.
“Quan anava a l’institut ja somiava treballar en un accelerador”, ens explica Debora Pierucci, científica del Sincrotró de Cerdanyola del Vallès i especialista en ciència dels materials. “És fascinant: un cercle on poses petites partícules i les centrifugues molt de pressa perquè, quan arribin a la velocitat de la llum, alliberin rajos que, aplicats sobre les mostres, ens permetin estudiar el que vulguem: materials, reaccions químiques, medi ambient (la contaminació de l’aigua, per exemple), patrimoni cultural (sobretot, en processos de restauració… Cada any passen per aquí 2.000 investigadors per utilitzar-lo. Ara, el meu equip i jo estudiem materials “germans” del grafè i com els hem de combinar, cosa que serà molt útil a l’hora d’elaborar els dispositius del futur, com mòbils o càmeres”, ens revela la investigadora al davant de la línia LOREA.
“El millor d’anar a parlar amb els estudiants del Col·legi Padre Damián va ser explicar-los com funciona l’accelerador” —continua— “i com és la vida de l’investigador, perquè se’ns veu com a persones amb una vida molt diferent, quan en realitat és una vida normal amb una feina molt interessant que ens apassiona. Els volia transmetre aquesta passió, particularment a les noies, perquè espero que en el futur hi hagi el mateix nombre de dones que d’homes en la ciència, igual que en altres ocupacions. Quan homes i dones estiguem barrejats, farem més bona feina”.
El projecte Hypatia, finançat per la Comissió Europea en el context d’Horizonte 2020, ha acabat els tres anys de vida (2015-2018) amb els deures fets. No només per haver contribuït a acostar les estudiants a les carreres STEM, comunicar la ciència als joves d’una manera inclusiva i aconseguir que les escoles, els museus i les institucions fessin el mateix, sinó també per haver superat totes les expectatives, arribant a Espanya a gairebé 15.000 estudiants (dels 10.000 esperats), 632 professors (de 582 previstos) i 171 institucions (de les 165 esperables). I això, en un futur ple de llocs de treball que demanaran competències STEM, en el qual no ens podem permetre prescindir de la meitat de la població, és una bona notícia per a tothom.
