Terrassa Nacions Unides, cotxeres i origen de la S1

L'estació d'FGC és una de les entrades al Parc Agrari de Terrassa, a tocar de la zona esportiva i del Mercadal

Des de Món Terrassa i Tot Barcelona ens proposem fer un viatge per la història del Tren de Baix, fent parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que el conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona - Plaça Catalunya). D'aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d'FGC el 2018-. 

L'estació Terrassa Nacions Unides d'FGC és l'origen de la S1 si sortim de la capital egarenca i final si ens hi fixem des de Barcelona Plaça de Catalunya. Situada a la confluència entre l’avinguda Parlament i l’avinguda Béjar; compta amb dos ascensors –un de connexió entre carrer i vestíbul i un altre entre vestíbul i andana–, escales mecàniques i fixes i un vestíbul de 433 metres quadrats. La instal·lació té cinc plantes lliures sobre l’andana.

La línia de FGC de Terrassa a Barcelona. Primera estació: Nacions Unides

La línia de FGC de Terrassa a Barcelona. Primera estació: Nacions Unides

A més, com a peculiaritat, inclou un dipòsit de trens al final de la línia, a Can Roca, amb una longitud de 220 metres i amb capacitat per vuit trens de quatre cotxes, a 41 metres de profunditat en perpendicular al Quart Cinturó. El dipòsit de trens té accés des de l'exterior per un camí, un muntacàrregues i una escala fixa i disposa de vestidors, ventiladors d'extracció i un espai per a una possible futura sots-central elèctrica. El dipòsit de trens va ser el pou d'atac de les tuneladores, on el gener de 2009 es va iniciar la perforació del primer dels dos túnels cap a Terrassa Rambla, explica Trenscat.

Nacions Unides d'FGC és a tocar del Parc Agrícola de Terrassa i un bon punt de partida d'excursions a peu i amb BTT per l'entorn natural del municipi, i amb bicicleta de carretera si es vol accedir al cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es pot dir també que és l'estació del futbol, la que cal fer servir si es vol anar amb metro fins a l'estadi Olímpic, on juga el Terrassa, o si es vol arribar al camp federatiu d'Hoquei Herba o la munió d'instal·lacion esportives del Club Natació Terrassa i de Terrassa Sports. Als dimecres, s'hi instal·la un gran mercadal a la mateixa avinguda de Béjar, i l'estació de Nacions Unides és la més adient per acostar-s'hi. Resta una mica més lluny, però en 15 o 20 minuts a peu s'arriba al Parc Audiovisual de Catalunya, ubicat a l'antic Hospital del Tòrax, un edifici que encara avui marca l'skyline del nord de la ciutat. I no cal oblidar que la comissaria dels Mossos d'Esquadra queda a tocar d'FGC.

Servei a quatre barris de la ciutat

Els primers habitatges de Can Roca tenen el seu origen en la construcció l'any 1969 dels denominats pisos de Sant Eloi, arran de la creació d'una cooperativa d'habitatge per part dels treballadors i treballadores de l'empresa AEG. El barri ha viscut una notable transformació social i urbanística a partir dels anys noranta, amb la construcció de nous habitatges plurifamiliars al voltant del Parc de les Nacions Unides, un dels més grans de la ciutat. Els habitants són majoritàriament parelles joves que provenen d'altres barris de Terrassa i de l'àrea metropolitana. Can Roca va ser un dels primers barris de la ciutat on s'hi va implantar la zona 30 com a criteri a seguir en la urbanització de nous carrers. Bona part del seu creixement respon a l'existència de l'estació. Molts dels nous residents van establir-s'hi tenint en compte la facilitat de transport cap al centre de Terrassa i cap al Vallès i Barcelona a través d'FGC. 

Nacions Unides també és l'estació del Pla del Bon Aire. El polígon va sorgir a mitjans de la dècada del 1960 arran de la creació de la cooperativa de Sant Carles Borromeu, a l'empara de l'Obra Sindical del Hogar, que volia aixecar diversos blocs de pisos al pla de Can Roca, prop de la carretera de Matadepera. Un cop construïts els dos primers blocs, l'empresa va fer fallida, i l'obra fou continuada per l'Institut Nacional de l'Habitatge ja entrats els anys 70, que hi va bastir 19 blocs més. Al començament la barriada era coneguda com els pisos de Sant Carles Borromeu o els pisos de la carretera de Matadepera, però més endavant el municipi va adoptar la designació actual agafant el nom de la zona veïna situada més al nord, on actualment s'aixeca la urbanització del Garrot, tocant a Matadepera.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?