Sant Cugat, l'eix vertebrador del Metro del Vallès

Amb l'arribada del tren, el municipi va passar de ser un poble a convertir-se en una de les ciutats punteres del país

Des de Món Terrassa i Tot Barcelona ens proposem fer un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa de FGC, que ara compleix cent anys. Fem parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona - Plaça Catalunya). D'aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d'FGC el 2018-. 

L'estació de Sant Cugat de FGC, en la línia Barcelona-Terrassa, que ara fa cent anys

L'estació de Sant Cugat de FGC, en la línia Barcelona-Terrassa, que ara fa cent anys

El tren va arribar a l'estació de Sant Cugat del Vallès el 26 d'octubre de 1917, amb l'entrada en servei del tram de línia des de Les Planes fa poc més de 102 anys. El centenari es va celebrar amb una gran festa, com calia, per la transcendència que va tenir el tren. L'estació de Sant Cugat és una de les més importants de la xarxa, especialment perquè sobre ella gira tot el moviment de les línies del Metro del Vallès. Si tots els camins porten a Roma, tots els trens de les dues capitals del Vallès Occidental, Terrassa i Sabadell, i de Barcelona, hi fan parada. És l'estació d'enllaç. I des d'ella, molt aviat sortirà un tren cada dos minuts i mig fins a plaça Catalunya. Es convertirà, encara més, en una veritable estació de metro, situada al punt quilomètric 7,5 de la línia Les Planes-Terrassa.

Estació antiga de Sant Cugat | AUTOR NO IDENTIFICAT ANC - FGC

Estació antiga de Sant Cugat | AUTOR NO IDENTIFICAT ANC - FGC

Els sancugatencs li deuen gairebé tot el que són avui a aquesta via. L'arribada del primer tren a Sant Cugat va marcar un abans i un després en una població amb 1.400 habitants i que vivia imminentment de la pagesia. Per culpa de la fil·loxera, cada cop més famílies abandonaven la vila, buscant un futur millor a altres indrets. Durant cent anys, el tren ha estat determinant pel desenvolupament de la ciutat.  El 26 d'octubre de 1917 va suposar el canvi d'estil de vida. La línia de tren ja unia el Vallès amb Barcelona. Les obres de construcció del Túnel de Vallvidrera començaven el maig de 1912, i l'abril de l'any següent es posaven en marxa els treballs entre les Planes i Sant Cugat.

L'arribada del tren va ser l'element clau que va permetre iniciar la transformació i la modernització, del que aleshores era un poble, en una ciutat del segle XX, que de mica en mica es convertiria en un dels municipis amb millor qualitat de vida del país i un pol d'atracció de persones vingudes d'arreu, especialment de la metròpoli barcelonina.

Estació d'FGC de Sant Cugat | FGC

Estació d'FGC de Sant Cugat | FGC

Sant Cugat oferia i ofereix un entorn agradable, serveis, un monestir espectacular, natura, tota una sèrie de barris i indrets connectats per les mateixes línies de Terrassa i de Sabadell. El 1920 tenia 2.880 habitants; el 1930, 5.110; avui, més de 90.000 persones. I el tren n'és l'eix vertebrador. Anar de les dues capitals del Vallès Occidental a Sant Cugat és ara gairebé un passeig, el mateix que passa amb Barcelona i tots els barris i espais als quals s'accedeix amb Ferrocarrils, que ha canviat tot un ecosistema i ha dibuixat una part d'aquestes comarques de Catalunya.

VisitSant Cugat fa un apunt més. "Per les vies van arribar molt més que inversors i veïns nous. Moltes parelles es van conèixer als vagons amb seients de fusta que anaven atapeïts els diumenges, quan mitja ciutat es dirigia a dinar a Les Planes. A conseqüència del tren, també es va crear el Club de Golf -el primer de Catalunya- a instàncies dels treballadors anglesos que muntaven les vies".

L'estació des del seu origen disposa de les dues vies generals amb andanes laterals, podem llegir a Trenscat. L'edifici de viatgers se situava a la dreta de les vies, mirant sentit Terrassa, i tenia planta baixa i pis, al que posteriorment es va afegir una marquesina pel costat de les vies. En anys posteriors es van realitzar modificacions que van afectar la disposició de vies i la instal·lació d'andanes altes el 1958, que també va comportar el tancament de l'estació. Així mateix, es va fer la construcció d'un pas inferior entre andanes i la ubicació de noves marquesines que cobrien la totalitat de les dues andanes. Posteriorment els anys vuitanta se suprimiria el pas a nivell adjacent a l'estació i es construiria un nou accés a l'estació pel costat oest. Ja al 2000, es va construir un nou edifici de viatgers amb accés a nivell de la plaça Lluís Millet i que s'enllaça amb el pas inferior, que va ser adaptat. El 2016 es personalitzava l'estació amb elements estètics del Reial Monestir de la població, ens explica Bernat Serran.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?